Benvinguts
Benvinguts tots aquells que es van asseure davant del televisor a veure la final de la Champions amb l'ànim d'“a veure si m'arreglen el dia” després de la vergonyosa derrota de l'equip de Koeman contra el Celta. Benvinguts perquè aquí no sobra ningú que apreciï que aquest Barça, el d'Alexia Putellas i companyia, fa goig veure'l. Benvinguts aquells que s'hi apuntin ara, perquè persistir en l'error de no considerar el futbol femení digne de la seva atenció diria molt d'ells, i res de bo.
Benvinguts perquè podran explicar què estaven fent el dia històric que el Barça va guanyar la seva primera Copa d'Europa i es va convertir en el primer club que aconsegueix el màxim trofeu continental masculí i femení. Benvingut el president Laporta, que al febrer no sabia ni que Oshoala, Pereira i Ouahabi eren del seu equip i era a la llotja de Göteborg després de perdre's la tornada de semifinals perquè va triar, va preferir, anar-se'n a València a l'avió dels nois. Benvingut i tant de bo a partir d'ara es revisi.
Benvinguts els companys que durant anys han deixat anar a les redaccions que el futbol femení no és futbol ni femení, i que rebien per resposta una riallada general. Benvinguts perquè amb l'èxtasi la majoria se n'oblidarà. Quan us hi poseu, expliqueu igual de bé, gairebé amb la mateixa passió, l'exhibició d'elles. Això sí, no us pengeu medalles perquè són elles, les futbolistes, les que us han obligat a mirar. No els heu fet cap favor. Apreneu de l'experiència, perquè així no la repetireu en el vostre entorn laboral i personal, condescendents de la vida.
I benvingudes, sobretot, les nenes que s'apuntaran a jugar a futbol als patis de col·legi i als clubs de barri, i que recordaran d'aquí deu anys la nit en què van decidir que volien ser com Martens, Jenni Hermoso o Aitana. La victòria no pot ser millor ni més gran.