Belmonte, plata en 400 estils, ja suma sis medalles mundials
Gran remuntada de la badalonina, només superada per l’hongaresa Hosszú
Barcelona“Em sento una de les nedadores més completes del món”. Mireia Belmonte va tornar a somriure ahir, just després de tancar la participació en els Mundials de natació de Budapest amb una plata en els 400 metres estils. Era la seva tercera medalla en pocs dies a Hongria (un or i dues plates), la seva sisena medalla en un Mundial i la seva 44a en una gran competició internacional.
“Crec que ha sigut un bon 400 per acabar el campionat”, va assegurar la badalonina, que, com ja havia fet al matí, en la ronda prèvia, va protagonitzar una gran remuntada per acabar sumant la plata. Atrapar la campiona olímpica i plusmarquista mundial Katinka Hosszú era senzillament missió impossible. Belmonte, que va nedar pel carril 5, al costat de l’hongaresa, va aguantar el tipus en papallona, però en la modalitat d’esquena i, sobretot, en braça, on acostuma a patir més, va perdre una significativa distància respecte a la implacable Hosszú, que als 28 anys va confirmar que segueix sent la reina absoluta d’aquesta modalitat (ha guanyat els sis ors dels 200 i 400 estils els tres últims mundials). La badalonina va encarar els darrers 100 metres, de crol, com a quarta classificada, però va acabar superant la japonesa Yui Ohasshii i la canadenca Sydney Pickrem en un sensacional esprint final.
L’or sempre li va quedar lluny a Belmonte -l’hongaresa va completar la prova gairebé tres segons més ràpida que ella-, que va firmar un registre (4:32.27) un segon més alt respecte del que va firmar a la mateixa prova als Mundials de Barcelona del 2013 (4:31.21), on també va obtenir la medalla de plata. Millorava, a més, el bronze olímpic sumat als Jocs de Rio, on va ser superada per Hosszú i la nord-americana Maya DiRado.
Segon triplet mundial
Segon triplet mundialAbsent per lesió al Mundial de Kazan el 2015, la badalonina va completar ahir el seu segon triplet mundial, després de l’aconseguit a Barcelona el 2013 (dues plates i un bronze). Uns èxits que situen Belmonte com la millor nedadora, en mundials, de tota la història de la natació espanyola: només ella ha sumat sis de les 16 medalles que Espanya ha obtingut en els mundials des del 1973. És a dir, que el 37,5% de les medalles espanyoles porten el cognom de la badalonina, que segueix ampliant el seu palmarès amb noves fites.
“De moment em surten bé les coses”, va confirmar, deixant clar que no es planteja ara com ara introduir canvis en el programa de proves en què competeix. No va descartar, això sí, especialitzar-se en un futur “en papallona o en 1.500”.
Belmonte arribarà amb 28 anys al mundial vinent, que es disputarà a Corea del Sud el 2019. Aleshores tindrà l’oportunitat d’entrar a la selecta llista de les 10 millors nedadores en proves individuals de mundials de la història. De moment, la llista l’encapçala la nord-americana Katie Ledecky, que des del 2013 ja ha sumat 10 ors i una plata, més que cap altra. En novena posició, però, comparteixen lloc l’alemanya Kornelia Ender i la ucraïnesa Iana Klotxkova, totes dues amb quatre ors i dues plates. No és gens descartable, per tant, que Belmonte pugui arribar a superar-les en un futur no gaire llunyà.
Tots els èxits espanyols, de noies
Tots els èxits espanyols, de noies El Mundial que va tancar-se ahir deixa diferents lectures en la natació espanyola. D’entrada, que hi ha una millora respecte a la cita d’ara fa dos anys a Kazan: aleshores només es van obtenir una plata i dos bronzes, mentre que ara s’han obtingut un or i quatre plates. Uns registres, en tot cas, encara llunyans respecte dels que es van firmar als Mundials de Barcelona del 2013 (un or, sis plates i cinc bronzes).
La nota negativa segueix sent l’absència de medalles masculines. Per trobar la darrera registrada per un espanyol en un mundial cal anar al 2008, amb els bronzes del sabadellenc Aschwin Wildeboer i del cordovès Rafa Muñoz, que en va sumar dos. A banda dels tres metalls de Belmonte, a Budapest han brillat les dues plates d’Ona Carbonell (en solo tècnic i lliure) i la de l’equip de waterpolo femení. Una collita millorada, però que segueix sent escassa.
