Bellerín, una llavor del planter que dóna fruits a l’Emirates

LondresEn els últims anys, al mateix temps que el primer equip tocava el cel amb les mans i feia de La Masia el gran exemple del futbol formatiu, l’espoli de joves ha sigut constant. Altres clubs sense paciència formativa van al mercat quan els jugadors són cadets, quan tenen entre 15 i 16 anys, i ja estan en condicions de firmar el primer contracte laboral. Amb un gran potencial econòmic, fitxen talents en comptes de formar-los. Als 16 anys els futbolistes s’han d’acabar de fer però ja es pot afinar molt més el diagnòstic sobre el seu futur.

Aquest va ser el cas d’Héctor Bellerín. Als 16 anys i quan jugava al cadet A entrenat per Francesc Xavier García Pimienta, el club i el jugador van establir converses per renovar. Bellerín, extrem de tota la vida, va jugar amb freqüència durant la temporada 2010-11 de lateral dret. Aquell cadet acollia la generació del 95, amb jugadors com Samper, Sandro, Toral, Dongou o Grimaldo. El club volia garantir-se la continuïtat dels millors futbolistes de l’equip.

Fonts del Barça expliquen a l’ARA que el jugador es va fer enrere a última hora. Se li havia ofert el contracte tipus en aquests casos: una temporada al juvenil B, una altra al juvenil A i una tercera al Barça B. Des del club es comenta que l’actual lateral de l’Arsenal es va desdir d’un acord de paraula quan el contracte de renovació ja estava redactat. Bellerín s’havia de trobar amb Albert Puig per firmar el contracte, però en una tensa reunió li va comunicar que marxava. L’entorn del jugador en dóna una altra versió. Com a mostra de confiança, demanava al club que l’ascendís directament al juvenil A i així estalviar-se el pas pel B. Si no rendia al camp, expliquen, acceptaria que el releguessin al segon juvenil. I vet aquí que l’Arsenal va entrar en joc. Uns dies a Londres, conversa amb Wenger, l’expectativa d’arribar al primer equip en quatre anys i una oferta econòmica que multiplicava per més de 10 la del Barça.

Héctor Bellerín, aquell nen de Calella que compartia el taxi d’en Matías d’anada i tornada als entrenaments amb Muniesa o Keita Balde, deia adéu al Barça. Des de l’escola, on Andrés Carrasco el va veure jugar i el va incorporar al benjamí, fins al cadet.

S’adaptaria al Barça?

En una entrevista publicada al Daily Mirror el 30 de maig, Bellerín confessava que no es penedia d’haver marxat i que no sabrà mai què hauria passat si s’hagués quedat. Des que se’n va anar, el Barça B va improvisar un lateral dret en un exmigcampista com Patric, nou jugador del Lazio. La renovació d’Alves va costar Déu i ajuda i el paper de Montoya ha sigut residual. L’arribada d’Aleix Vidal, que només ha jugat uns quants partits de lateral, reforçarà una posició que Bellerín coneix perfectament.

Al Barça estan convençuts que la progressió temporal podria haver sigut la mateixa que a l’Arsenal i apunten que la temporada passada -en què, cedit al Watford, no va tenir els minuts esperats- ja hauria sigut lateral dret titular del Barça B.

A Sant Joan Despí no dubten de les qualitats del jugador però temen que, com en el cas de Cesc, la interferència del futbol anglès en compliqués l’adaptació en una hipotètica tornada. Pensen que no oferiria un rendiment immediat i que necessitaria una mica de temps per encaixar en un estil que ja coneix. El que sí que tenen clar és que seria millor que Douglas.

La renovació, a punt

L’estiu passat l’Arsenal va fitxar dos laterals drets: Débuchy i Chambers. El primer va començar de titular fins que es va lesionar i el segon es va convertir en el primer recanvi. Fins al partit contra l’Stoke a l’Emirates de l’11 de gener, Bellerín només havia jugat 597 minuts. Aquell dia, Débuchy es va tornar a lesionar i el català ha sigut el seu substitut. Des d’aquell partit ha jugat 1.746 minuts, ha marcat dos gols, Wenger ha dit d’ell que “és una de les sorpreses de la temporada”, ha guanyat la FA Cup i ha debutat amb la selecció espanyola sub-21. Els tècnics gunners estan tan contents amb ell que li han ofert la millora i renovació del contracte. Les converses entre el club i el jugador avancen a poc a poc però tot fa pensar que aviat s’anunciarà l’acord i que Bellerín, completament adaptat a Londres i amb un anglès impecable, continuarà recorrent la banda dreta de l’Emirates durant uns quants anys.

El dorsal 39 de l’Arsenal va créixer a La Masia i, al nord de Londres, el seu nom el sap tothom. Encara que, en comptes de Bellerín, li diguin Bèlrin.

O alguna cosa així.