En el bàsquet no està tot inventat
Els Portland Trail Blazers van fitxar fa uns dies el gelidenc Sergi Oliva com a nou adjunt del seu general manager, Joe Cronin. El català, que havia estat als Philadelphia 76ers com a vicepresident d'estratègia i als Utah Jazz com a entrenador ajudant, fa un pas endavant en una carrera que mereix ser portada al cinema. "No vaig arribar a la NBA per ser entrenador de l'Hortonenc sinó per aportar una visió diferent per entendre avantatges competitius a partir de les dades o estudiar com jugar de manera diferent", diu.
The Athletic, un dels mitjans de comunicació de referència del món NBA, va incloure fa unes setmanes Oliva a 40 under 40, una prestigiosa llista en què apareixen les 40 persones de menys de 40 anys que més influiran en l'evolució de la competició. Natural d’un poble que no arriba als 8.000 habitants i sense experiència prèvia professional, l'entrenador és una referència quan es parla d'innovació. "A mi sempre m'agrada lluitar contra la idea que al bàsquet està tot inventat, que és una frase que es diu molt i que no és veritat. Per començar perquè la definició del que és el bàsquet ha canviat molt en els últims anys. Com guanyar, com preparar l'equip, com organitzar la franquícia… No es feia igual fa quinze anys que ara. Els nous reptes de la NBA que es plantegen requereixen respostes diferents. L'objectiu no és viure el present sinó intentar imaginar com seran les coses d'aquí cinc anys. Si realment hi anirem, per què no podem començar a fer les coses així ara mateix? Quan els Warriors van començar a jugar com juguen, o, anant més enrere, els Spurs, és perquè van ser capaços d'anticipar-se. Aquesta anticipació et dona un avantatge competitiu", explica.
Els nous reptes de la NBA requereixen respostes diferents i cal entendre el joc per millorar-lo. “El tema dels triples és curiós perquè cada any segueix creixent i encara no ha arribat al seu límit. Si cada any segueix creixent, no sé quan tocarà sostre. Els sistemes defensius que els equips estan introduint per contrarestar això s'estan comportant de manera molt dispar, però s'estan tornant més extremes. Hi ha diferents maneres de defensar i cada cop són menys neutrals i més decidides. Un altre aspecte inevitable és el següent: la Lliga sempre intenta que els partits siguin més curts i que el producte sigui més viu. Si cada cop hi ha menys temps morts i els descansos són més curts, la capacitat d'adaptar-s'hi serà molt important, tant tàcticament com físicament”, avança Oliva.
