Una vida que ni has somiat
Plorava i reia. Rafa Martínez es va acomiadar dissabte del món del bàsquet amb la satisfacció d'haver viscut una vida que ni tan sols havia imaginat. "Quan era un nen mai vaig somiar amb ser un jugador de bàsquet. Era un nen feliç que vivia a Santpedor i aleshores tots els nois de la meva edat passaven les tardes jugant a futbol i somiaven amb ser professionals. Vaig anar creixent fins que en el moment de començar secundària els meus pares van escollir l'escola Paidos. El bàsquet hi era molt present i va ser a les pistes del pati on va començar la meva relació amb el bàsquet, com passen moltes coses importants de la vida, per atzar, per sort", recorda.
"La vida és una roda", sentencia Martínez, que durant 22 anys de carrera professional s'ha guanyat el respecte de companys i rivals. "Ha sigut un somni i avui em desperto. Ho faig orgullós de tot el que he viscut en aquest esbojarrat món del bàsquet. Tot, absolutament tot, fins i tot les coses aparentment menys bones, ha valgut la pena. Em desperto orgullós i ple d'energia pels nous reptes que estan per venir", confessa l'escorta, que ha escrit l'epíleg de la seva trajectòria amb una temporada històrica al club de la seva vida, el Baxi Manresa.
"És un orgull poder acabar a casa. Em quedo amb l'estima dels companys i dels aficionats. M'he sentit molt estimat a tot arreu", reconeix el català, que fa uns anys va fer servir d'altaveu una entrevista a l'ARA per demanar que els jugadors internacionals donessin les primes a causes socials. Després de superar una operació molt complicada que va posar en risc la seva carrera professional, Martínez ha pogut completar la seva trajectòria al Nou Congost, un pavelló que trigarà a oblidar la seva exemplar professionalitat.
"És un jugador entranyable a qui he entrenat en diferents etapes. La seva mentalitat era la mateixa quan era un jugador amb un paper molt important que dissabte, quan es va presentar a l'últim entrenament voluntari de la temporada. És un gran professional i un bon company. La seva retirada sap greu perquè trobarem a faltar la seva mentalitat. Ha sigut clau per integrar els nous jugadors, un exemple per al dia a dia", diu Pedro Martínez.
Rafa Martínez va intentar resumir els seus sentiments escrivint una carta de comiat. L'última frase anava dedicada a Juan Alberto Espil, un excompany d'equip amb qui va fer molta amistat. "Quina raó tenies, Juanito. «Tot passa», fins i tot el que no somies". Gràcies per tant, ets etern.