El Pau Gasol que no podràs odiar

Pau Gasol no és Michael Jordan i Lo importante es el viaje no és The last dance, però la docusèrie que divendres estrena Amazon és d’una profunditat emocional extrema. Els quatre capítols als quals ha tingut accés l’ARA serveixen per valorar la trajectòria del millor jugador català de la història i entendre la seva dimensió. La producció està a l’altura del personatge i ha aconseguit veus molt potents per explicar els diferents passatges de la seva vida. El fil conductor és la recuperació d’una greu lesió de la qual no hi havia precedents d’èxit per a un esportista de les seves característiques.

El primer capítol comença amb Gasol perdent la consciència al quiròfan sota els efectes de l’anestèsia. La transformació dels ulls impacta tant que un té la sensació d’estar assistint a una mort en directe. La situació no era tan greu, però deunidó el que hi havia en joc. El moment en què els metges li diuen que el que està en perill no és tornar a jugar a bàsquet sinó la possibilitat real de no poder jugar amb els seus fills com qualsevol altre pare del món és d’una intensitat màxima. El passatge posa en valor el risc que Gasol va assumir quan es va entossudir en tornar a competir. Els Jocs Olímpics de Tòquio es van convertir en un objectiu vital perillós, l’epíleg somiat per iniciar la transició cap a una nova vida lluny del parquet.

Durant els quatre capítols Pau salta del català al castellà i l’anglès amb la naturalitat d’algú que s’ha criat a Sant Boi de Llobregat, però que ara s’ha convertit en una icona internacional. La sèrie dona detalls impagables de moments pocs coneguts, com quan es va trobar per casualitat amb Kobe Bryant en un hotel de Barcelona. En aquella conversa es va gestar el seu fitxatge pels Lakers, franquícia amb la qual va guanyar dos anells de campió. De Bryant va aprendre a competir cada dia com si fos l’últim. Les inevitables llàgrimes de Gasol en parlar de la seva mort són tan sinceres com doloroses. Els esportistes d’elit cobren molt i són famosos, però la sèrie té la sensibilitat necessària per deixar entreveure algunes parts ocultes gens senzilles, com viure instal·lat en una incertesa que descol·loca fins i tot el seu equip de treball o la renúncia de la seva dona a seguir la carrera professional per a la qual s’havia format i posicionat. Emociona, incomoda i toca la fibra, però tant si heu admirat Pau Gasol com si l’heu criticat per una perfecció que consideràveu artificial l’heu de veure.