El que Netflix no et va explicar sobre Jordan

Chicago era una ciutat habituada a la decepció i al fracàs fins que Michael Jordan va aterrar als Bulls per transformar la història d’una franquícia poc acostumada a guanyar. L’èxit d’un dels millors esportistes de la història va tenir una cara fosca, la d’una voracitat competitiva que en alguns moments es va convertir en malaltissa i que molts excompanys van considerar com a tòxica. El documental The last dance (Netflix) va insinuar algunes d’aquestes friccions i va posar l’accent en la seva addicció a les apostes, però es va quedar curt.

Las reglas de Jordan, el llibre de Sam Smith reeditat ara per l’editorial Contra, dissecciona l’obsessiu caràcter guanyador de Jordan, però també té temps per fer un retrat cru de tots els personatges que l’envoltaven. El relat privilegiat se centra en la temporada 1990-91, quan el periodista va tenir accés al dia a dia de la franquícia. Jerry Krause, el director esportiu dels Bulls, és definit com “un home sense sentit de l’humor acomplexat pel seu sobrepès que havia estat el clàssic nen al qual li costava fer amics”. L’autor descriu sense embolcalls l’opinió que l’estrella tenia de cada company. Els que surten més damnificats són els pivots. De Will Perdue pensava que hi havia pocs jugadors més limitats que ell i d’Horace Grant en criticava fins i tot l’olor de la seva loció d’afaitat. Pel que fa a Bill Cartwright, va arribar a amenaçar a qui li passés una pilota durant l’últim quart dels partits. “Era dur jugar al costat de Michael Jordan perquè sempre eres tu la raó per la qual l’equip perdia”, va resumir Dave Corzine.

Inicialment Jordan no tenia gaire fe en el triangle ofensiu de Tex Winter, el sistema sobre el qual els Bulls de Phil Jackson van construir els seus èxits. Per una banda, perquè li restava protagonisme. Per l’altra, perquè veia els seus companys incapaços d’entendre els moviments necessaris perquè funcionés. En el relat privilegiat de Smith apareixen estratègies, nits de complicitats compartides en hotels d’arreu del país i un odi etern contra els Detroit Pistons, però també cervesa, xampany i sexe. Fascinant i repugnant a parts iguals, el llibre no evita cap polèmica i te les explica amb tants detalls que és com si les poguessis veure en directe. Les minucioses descripcions et transporten al vestidor, a l'avió, a l'autobús, a la banqueta o a l’habitació de l’hotel per presenciar tant les tempestuoses relacions amb els seus entrenadors i companys d'equip com les lluites de poder amb la directiva.