L’informe que va canviar la vida de Marc Gasol
Una de les dificultats històriques del Barça és la de difondre el seu relat de manera independent als resultats del seu equip del futbol. El club pot fer moltes coses bé, que si la pilota no entra entre els tres pals, el sentiment col·lectiu de l’entorn culer és d’abatiment. Les crisis esportives ho engoleixen tot, i és una llàstima perquè això impedeix ampliar l’atenció sobre moltes iniciatives que paguen la pena. A mi una de les que més m’agraden és l’Sports Tomorrow, una de les propostes més engrescadores dels últims temps.
El congrés és una de les iniciatives del Barça Innovation Hub, un projecte que va néixer amb la voluntat de compartir el coneixement, d’obrir un món difícil com és el de l’alta competició i connectar esports i tecnologia. L’objectiu era molt ambiciós: liderar la innovació en el món de l’esport i jugar un paper protagonista dins del sector. El punt fort de partida és que el club era el laboratori d’esports més gran del món perquè el Barça té més de 2.000 esportistes de cinc esports professionals i de nou d’amateurs.
Tothom vol innovar, però el factor diferencial és disposar d’una metodologia d’implementació que permeti generar valor a les organitzacions, en aquest cas, esportives. I el Barça ho està fent. Durant cinc dies Barcelona s’ha convertit en l’epicentre de la innovació esportiva, reunint persones amb moltes coses a dir d’arreu del món. La que a mi més em va impactar va ser Brittni Donaldson, entrenadora ajudant de la franquícia que els Toronto Raptors tenen a la G-League. El discurs d’aquesta analista de dades va intentar esborrar la por de qualsevol esportista a fallar. “El nostre objectiu és eliminar la pressió de cometre un error, que et pot acabar frustrant. Fallar no és un error. Es tracta de fer més objectiu el joc i d’ensenyar als jugadors quins tirs són més eficients”, va dir. La clau és la qualitat del tir.
Donalson va tenir un paper clau en el traspàs de Marc Gasol als Raptors, ja que, amb dades analítiques, va fer entendre als responsables de prendre la decisió que el percentatge de punts generats amb ell sobre el parquet es podia multiplicar i que això era independent de les estadístiques que el català pogués assolir. La jove entrenadora va pensar en el rendiment col·lectiu abans que en els registres individuals. No sempre els jugadors amb millors números t’apropen a guanyar i entendre-ho canvia les regles del joc. El temps li va donar la raó i la franquícia de Toronto va aconseguir l’anell de campions de la NBA. Moneyball? No, sentit comú.
