La il·lusió no es lesiona mai
Hores abans que el Barça CBS aconseguís l’ascens a la Lliga Femenina Endesa, Ainhoa López va recuperar una frase per recordar les enormes dificultats que l’equip blaugrana s’ha vist obligat a superar en els últims dos anys. “La il·lusió no es lesiona mai”. Ras i curt. A la jugadora, que està rebent tractament de quimioteràpia per combatre un càncer del sistema limfàtic, li van venir al cap els moments d’adversitat d’un vestidor que l’any passat es va quedar sense pujar de categoria després de guanyar tots els partits de la temporada menys un. L’últim, el decisiu. Un any després, el bàsquet ha fet justícia amb un conjunt que ha treballat com pocs durant mesos i mesos.
La notícia de l’ascens culer em va agafar a València, on aquest cap de setmana s’ha disputat la Copa de la Reina. El torneig ha servit per demostrar la bona salut del bàsquet femení. L’esdeveniment va ser capaç de reunir molts aficionats a la Fonteta, on el bon bàsquet no fa distincions de gènere. El nivell de les graderies va estar a l'altura de l’espectacle que es va veure sobre el parquet i va demostrar les immenses possibilitats d’un esport que genera una complicitat especial entre jugadores i fans. La interacció de les esportistes amb els aficionats fa possible una complicitat emocional a la qual, en general, el bàsquet masculí va renunciar fa temps.
Les propostes del Cadí La Seu i l’Spar Girona no van aconseguir els objectius esportius que perseguien, però els seus projectes no tornen debilitats de València, on els aficionats catalans van acomiadar amb orgull les jugadores de dos conjunts que van competir tan bé com van poder. La feina d’un equip no només es mesura amb victòries.
El gran repte pendent, al qual ara se suma el Barça CBS, és impulsar de manera global una Lliga Femenina Endesa que massa sovint tan sols compta amb bones iniciatives locals. Hi ha més bones idees que mitjans per executar-les. Hi ha més passió que difusió. La Seu d’Urgell i Girona són dos exemples de com fer arrelar un projecte en un entorn concret amb estima i professionalitat, però els clubs necessiten més eines per donar a conèixer la seva proposta i guanyar visibilitat. El públic existeix i els patrocinadors han entès que poden obtenir més retorn amb menys inversió. Associar-se amb l’esport femení no suma, multiplica. És una friendly brand de manual. Només falta que algú posi fil a l’agulla.
