Un fèretre per remoure una consciència

Craig Hodges, un dels tiradors de tres punts més fiables que ha tingut mai la NBA, va ser una peça clau de l’èxit dels Chicago Bulls de Michael Jordan, però la seva visió no apareix a The last dance, el famós documental de Netflix. L’exjugador va ser un activista i portaveu sindical que va utilitzar la seva posició pública per donar veu a la comunitat afroamericana. A més, va demanar un pla de pensions per als jugadors i va criticar enèrgicament la brutalitat policial de l’època. La seva punteria li va permetre guanyar tres edicions consecutives del torneig de triples. Després de guanyar un anell de campió, l'escorta es va presentar a la recepció oficial de la Casa Blanca amb un dashiki blanc, una vestimenta tradicional de l'Àfrica. El jugador va entregar una carta de vuit fulls a George Bush en què l'empenyia a combatre el racisme i la desigualtat econòmica. Aquella temporada el seu equip va repetir èxit, però la seva franquesa li va sortir cara i cap franquícia de la NBA va oferir-li un contracte.

Un documental de Movistar + (El otro rey de Chicago) explica el que va venir després, quan el jugador es va veure obligat a vendre els anells de campió i tots els records d’aquella època per sobreviure. L’excampió es va arribar a quedar sense casa per anteposar la seva dignitat als interessos econòmics d’un capitalisme poc amic de posar el focus en els desequilibris socials. La peça audiovisual recrea els primers anys de la vida de Hodges, que es va criar en una casa en què 12 persones compartien 4 dormitoris, per entendre què el va empènyer a escollir el camí difícil. La seva mare va ser una activista destacada que va donar suport a Martin Luther King, que l’any 1966 va utilitzar Chicago per impulsar la seva campanya en defensa dels drets socials.

Un dels fets que van marcar la consciència social de la família de Hodges va ocórrer l’estiu del 1955. Emmett Till era un nen de Chicago que tenia 14 anys. Quan va anar a visitar la seva família de Mississipí, va entrar amb el seu cosí a una botiga, on va atrevir-se a xiular la dependenta. Això estava absolutament prohibit, però especialment entre un noi negre i una dona blanca. Uns dies després el marit i el cunyat de la dependenta van segrestar l’Emmett. El van colpejar brutalment, li van disparar i el van llançar a un riu. La seva mare va fer portar el cos del nen a Chicago, va demanar que no el maquillessin i va deixar el fèretre obert. Les fotos del cadàver desfigurat van recórrer el país i van remoure més d’una consciència.