El Barça que 'el suís' mereixia
Els lectors més fidels de l'ARA recordaran la història d'Ernesto Carrillo, un lampista culer que viu a Suïssa. La temporada 2016-17, una de les pitjors de la història del Barça de bàsquet, tan sols es va perdre set partits de l'equip al Palau Blaugrana, on té un abonament privilegiat. Fila 1, seient 13. Mal dissenyada i encara més mal retocada amb cinc fitxatges temporals, aquella plantilla va viure un malson constant i, per primera vegada en 12 anys, va quedar eliminada durant els quarts de final de la Lliga Endesa.
La fidelitat de l'Ernesto, batejat com el millor aficionat del pitjor Barça, va ser indestructible i es va convertir en un símbol d'esperança per al futur. “La gent em deia que estava una mica boig perquè em vaig gastar molts diners, però m’ho intentava combinar per aconseguir amb temps els vols i reservar l’hotel”, explica Carrillo. Al Palau Blaugrana la gent el coneix com el suís. El club necessitava reconstruir la seva secció de bàsquet, però aficionats així demostraven que la gent estava disposada a tenir paciència. La temporada següent, amb tres entrenadors, va tornar a ser molt decebedora, però l'arribada de Svetislav Pesic va servir per endreçar el projecte.
“El meu pare era del Barça i jo vaig començar a jugar a bàsquet quan tenia 16 anys. El partit contra els Lakers del 2010 em va fer enamorar de l’equip”, assegura Carrillo, que fa temps es va fer de la Penya Meritxell. Després d'anys de mastegar sorra, l'Ernesto està disfrutant molt amb el joc del Barça. L'arribada de Sarunas Jasikevicius a la banqueta i de Joan Carles Navarro i Mario Fernández als despatxos ha servit per fer el pas definitiu. "Les coses van millor. Crec que aquest any fins i tot hauríem pogut guanyar la final four. Vaig ser a Belgrad i va ser una llàstima", analitza aquest entranyable fan, que sempre es queda a dormir al mateix hotel del barri de Sants.
Amb Saras com a entrenador, el Barça ha guanyat una Lliga i dues Copes del Rei i s'ha classificat per disputar la final four de l'Eurolliga durant dos anys consecutius, però la final contra el Madrid tornarà a posar a prova la solidesa d'un projecte que busca consolidar el canvi de cicle repetint títol. A l'Ernesto li agradaria que els jugadors de casa tinguessin més protagonisme, però si l'eliminatòria arriba al cinquè partit, ell tornarà a viatjar per animar el Barça. A les verdes i a les madures, com ha fet sempre. "Quan l’equip guanya, soc feliç. Quan perd, ho passo una mica pitjor", resumeix.
