Així és el Tata, el Laprovittola que juga a l'Espanyol

BarcelonaLaprovittola juga al Barça. Laprovittola juga a l'Espanyol. Aquest article podria començar amb qualsevol de les dues frases i totes dues serien veritat. Tata Laprovittola, el germà de la gran estrella del Barça, es va comprometre fa unes setmanes amb les SD Espanyol, un projecte que creix any rere any i que aquesta temporada competirà a la Copa Catalunya, a la Cinquena Divisió del bàsquet estatal. "Vaig arribar a Barcelona fa quatre o cinc mesos amb la idea d'instal·lar-m'hi, de fixar la meva vida aquí. Vaig tenir contactes amb la gent de l'Espanyol i vaig fer alguns entrenaments amb ells. No sabia si acabaria entrant a l'equip definitiu, però al final l'entrenador Paco López es va decidir i se'm va obrir la possibilitat de jugar per a ells", diu a l'ARA el Tata, que té tres anys menys que Nico.

L'Espanyol és un club amb molta tradició de bàsquet que va arribar a disputar cinc temporades a l'ACB, però que després va desaparèixer del mapa del bàsquet català fins fa cinc anys, quan es va refundar des de les categories més modestes. "Em van explicar molt tant la història de l'Espanyol com el nou projecte. Hi ha gent molt engrescada que té ganes d'impulsar aquesta nova etapa i a mi m'encanta formar part d'un projecte que té ganes de créixer", explica. Aquesta nova aventura del club blanc-i-blau és gestionada amb passió, rigor i professionalitat.

"Soc conscient de la rivalitat entre el Barça i l'Espanyol i el Nico sempre em fa bromes. No sé si a partir d'ara em deixaran entrar al Palau... Ell em punxa, però sempre amb bona intenció", avança Juan, que és el veritable nom del Tata. Tot i que els separen quatre categories, el seu estil de joc és semblant al del seu germà. "M'agrada tenir la pilota a les mans i generar joc per als meus companys o buscar-me els meus propis tirs", confirma.

"El bàsquet, la nostra vida"

"El bàsquet és la nostra vida. Cada vegada que trepitjo una pista de bàsquet, la gent sap que soc el germà del Nicolás, però per a mi és un orgull. Tothom reconeix la seva qualitat. Intento jugar com ell, però no és senzill perquè ell ha anat empenyent cap a dalt el seu sostre. Ningú s'esperava la carrera que està fent. És increïble. Ell em va robar alguns moviments de quan érem petits, però ara estic molt lluny del seu nivell", bromeja.

Els Laprovittola són tres germans. Nico és el gran i Tata, el més petit. A més, hi ha el Federico. "El Nico va començar a jugar quan era molt petit i a poc a poc ens va anar arrossegant a la resta. Jo imitava el que feien ells. Quan anava a veure'ls a una pista de bàsquet em posava a jugar amb una pilota. Tenia vuit o nou anys quan vaig començar a anar al club i vaig engrescar-me amb la mateixa passió que ells. A casa també teníem una cistella", recorda.

La de Barcelona serà la primera experiència internacional per al Tata. "Sempre he jugat a l'Argentina, però la ciutat i el club són el lloc ideal per tenir aquesta primera aventura a l'estranger. Estic molt content. El nivell és semblant al que jo jugava quan estava a l'Argentina", assegura. El diàleg entre els germans Laprovittola és constant. "Intentem seguir-nos sempre que podem i donar-nos suport. Ara serà més fàcil. Abans, amb la distància i la diferència horària, tot era més complicat", explica.

La mare dels Laprovittola, Margarita Stolbizer, té una carrera política important i va ser candidata a la presidència de l'Argentina. ¿A casa es parlava més d’esport o de política? "Ella és un referent nacional, però per a mi sempre ha sigut la meva mare. Sempre ha estat al nostre costat per ajudar-nos a créixer i donar-nos un cop de mà en qualsevol moment. Cuinava i ens esperava a casa amb un plat a taula i el llum encès. És molt afectuosa i jo valoro molt la feina que ella sempre va fer i els valors que ens va transmetre", resumeix. "Els meus pares parlaven entre ells de política i nosaltres escoltàvem. Des que soc petit que la meva mare està ficada en política i per a ella és molt important. És molt apassionada", afegeix Nico, un dels grans referents del Barça.