Amarga Supercopa per al Barça (83-88)
L'equip blaugrana malbarata una diferència de 19 punts contra el Madrid
La temporada 2021-22 va començar de la mateixa manera com es va iniciar l’última campanya; amb el Madrid superant el Barça per aixecar el títol de la Supercopa Endesa. L’equip blaugrana va malbaratar una diferència de 19 punts i no va poder guanyar un trofeu que se li resisteix des del 2015. El conjunt blanc va capgirar la final amb una exhibició de caràcter.
L'heroi del Madrid va ser Sergi Llull, que va anotar 24 punts i va esborrar fantasmes en la mateixa pista en què l'any 2017 es va lesionar de gravetat. "Aquest és el caràcter del Madrid: quan les coses van més malament és quan treu l'orgull", va dir el menorquí, que va ser designat com a MVP. Vincent Poirier també va completar una actuació decisiva. El pivot francès va sumar 16 punts i 11 rebots contra un Barça sense Sertac Sanli. "La nostra feina ha sigut impressionant perquè hem arribat molt justos a aquest torneig. L'equip ha demostrat molta energia i molt de caràcter. Estic molt content perquè tothom ha intentat ser positiu i aportar coses", va analitzar Pablo Laso, entrenador d'un conjunt blanc que va sumar el seu quart títol consecutiu de la Supercopa Endesa.
“M’emporto una decepció molt gran, la sensació d’haver regalat un títol. Hem de ser més madurs”, va analitzar Sarunas Jasikevicius. “Estic frustrat i cabrejat perquè hem llençat a la brossa una bona feina. Hem fet un últim quart desastrós en què hem comès massa errades”, va reconèixer Pierre Oriola, capità del Barça.
El clàssic de les samarretes canviades, amb Nico Laprovittola com a jugador del Barça i Thomas Heurtel i Ádám Hanga del Reial Madrid, va tenir un nivell impropi d’aquestes altures de la temporada. A anys llums de qualsevol partit de pretemporada, la final va oferir un espectacle memorable i els dos equips van fer mèrits per aconseguir una victòria que tenia més importància moral que estratègica.
El Barça va aprofitar la seva punteria des de la línia de 6,75 metres per sumar 16 punts en uns primers quatre minuts que es van jugar a un ritme molt alt. L’equip blaugrana va construir-se una diferència de sis punts (18-12) contra un rival que va intentar accentuar el protagonisme del seu joc interior. Pierre Oriola, que va utilitzar tres triples per anotar 11 punts durant la primera meitat, va ser un dels jugadors culers més destacats en una tarda plena d’aspectes tàctics. Un entrenador proposava una idea i l’altre la replicava amb un moviment que invertia qualsevol avantatge.
Tot i que el Madrid va arribar a situar-se per davant en el marcador durant uns instants del segon període (23-24), l’alegria blanca tan sols va durar uns segons. Els bons percentatges des de la línia de tres punts i la irrupció de Sergi Llull van impulsar les opcions de l’equip entrenat per Pablo Laso. El Barça va fer créixer la diferència fins als 9 punts (46-37).
Animat per la producció ofensiva de Nikola Mirotic, que va anotar 8 punts en un tres i no res, i per un grapat de transicions ofensives, el Barça va utilitzar els primers minuts del tercer quart per deixar el Reial Madrid contra les cordes (63-44). La velocitat culer va sorprendre la defensa d’un equip blanc més irregular que altres dies. Tot i les seves anades i vingudes, el conjunt madrileny va treure el seu gen competitiu i va arribar als últims deu minuts amb opcions de victòria (71-62).
En els moments de més dificultat, quan el Madrid més s’apropava insistentment en el marcador, Cory Higgins es va convertir en el jugador més fiable d’un Barça que no va ser capaç de gestionar el seu avantatge. L'últim quart va ser un malson per als culers, que van encaixar 26 punts i tan sols en va poder anotar 12. L’equip blanc va completar una remuntada de 19 punts per avançar-se en el marcador a 81 segons del final (81-83). Tres tirs lliures anotats per Vincent Poirier i Carlos Alocén van decidir la final, ja que Brandon Davies va fallar el triple que hauria enviat el partit a la pròrroga. Guerschon Yabusele va arrodonir el resultat.