Divertir-te per fer millor les coses

Durant una de les bombolles de l’Eurolliga, Sonja Vasic va reunir les companyes de l’Spar Girona i els va explicar que per a ella el moment era especial perquè es tractava de la seva última temporada. Uns dies després va fer pública la decisió a través d’un comunicat. “Havia d’arribar. Em vull retirar per donar prioritat a la meva vida personal i fer canvis. També estic bastant contenta amb tot el que he fet a la meva carrera. Els Jocs Olímpics serviran per tancar el cercle. Fa tres temporades que el genoll no aguanta tant com m’agradaria. Veig que és l’hora. No ve de cop. Hi haurà molta gent a qui agafarà per sorpresa, però ara era el moment”.

El seu somni, que era acabar disputant la final four de l’Eurolliga, no es va poder convertir en realitat però la jugadora es retirarà aquest estiu amb un palmarès de luxe. Batejada per Laia Palau com la Messi del bàsquet, Vasic és una jugadora que ha marcat una època al bàsquet europeu. L’última Copa de la Reina aconseguida amb l’Spar Girona se suma a un palmarès extraordinari en què destaquen tres títols de l’Eurolliga (2009, 2010 i 2015). Amb la selecció sèrbia va aconseguir una medalla d’or a l’Eurobàsquet d’Hongria i Romania 2015. Una temporada més tard, va obtenir el bronze en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016.

Quan era una nena, el seu pare va intentar que no jugués a bàsquet però la passió es va acabar imposant. El seu casament amb el remer olímpic Milos Vasic, que ha preparat els Jocs Olímpics a Banyoles, va ser un dels factors que van contribuir a fitxar per l’Spar Girona, però una vegada a Fontajau la seva implicació amb el projecte ha sigut màxima. Després de guanyar moltes coses, signar grans contractes i viure incomptables experiències, la jugadora volia ser feliç i a Girona ho ha aconseguit. Sense perdre competitivitat, ha après a valorar altres aspectes de la vida. “Guanyar no és tan important. Evidentment que treballem per guanyar i que se’ns valora per això, però durant una etapa vaig sentir que havia perdut la part de diversió que cal tenir perquè les coses et surtin com vols”. Madurar té a veure amb això. Abans es passava dies sencers donant voltes a un error minúscul i ara no. “Visc una etapa en què tinc molt present que, quan miro enrere, veig que he aconseguit molts més somnis dels que m'imaginava quan era petita, i que vull divertir-me fins a l’últim dia que jugui”.