Somriure quan tot falla

BarcelonaDies abans de disputar l’Eurobàsquet, Alba Torrens va rebre la notícia que no podria disputar el torneig perquè havia donat positiu de covid-19. El cop va ser dur, semblant al que la jugadora de Binissalem va patir quan es va lesionar de gravetat. Però la seva actitud és d’un optimisme que s’encomana. “No sempre m’ho passo bé sobre la pista, però en molts moments sí i llavors en gaudeixo. Quan arribes al moment en què, al mateix temps, hi ets i no hi ets, et deixes portar pel joc i tot flueix. Intento gaudir, però no sempre és així. També hi ha dies dolents i moments durs, tant a la vida com al bàsquet. Intento combatre els mals moments amb un somriure, però també tinc dies de plorar i d’estar enfadada amb mi mateixa. Són emocions que intento gestionar i agafar-les com a normals perquè tots som humans i tenim sentiments”.

Torrens, que té sis títols de l’Eurolliga al palmarès, és una jugadora acostumada als èxits, però també a una pressió extrema. “Desgasta, però és una part que cal gestionar i això es pot treballar. Tots tenim responsabilitats, però la pressió i les expectatives formen part del joc. És una de les claus per poder tornar a rendir a un bon nivell. No saps quin serà el resultat final o el teu rendiment, però sí que pots centrar-te en el dia a dia perquè les possibilitats que surti bé siguin grans. La preparació és el primer pas”, avança l’aler, que la temporada vinent tornarà a jugar a l’Ekaterinburg.

“La millor cosa de guanyar és compartir-ho. És un objectiu que va més enllà de tu mateixa i és per això que les coses agafen més significat. No és només el fet de guanyar el dia de la final, sinó que també es tracta de tot el camí recorregut per arribar a aquest moment. He tingut la sort de jugar en grans equips, tenir companyes excel·lents i viure aquests moments. Els moments que vius i les emocions que experimentes són increïbles. Anar més enllà de tu mateixa i lluitar per un objectiu més gran et fa avançar”, analitza Torrens, que espera contribuir que la selecció espanyola es refaci als Jocs Olímpics de Tòquio del disgust de l’Eurobàsquet. “Ser en uns Jocs Olímpics costa molt i hi ha molta feina al darrere, així que m’interessaria compartir un moment o una conversa amb molts esportistes per saber-ne les històries perquè, al capdavall, t’acaben inspirant. Tinc molta il·lusió de poder viure un moment així. Com a esportista és un somni”.