Bàsquet
Esports / Bàsquet25/04/2023

El somni americà de Txell Alarcón: "Ho viuré al màxim mentre pugui"

La jugadora de bàsquet de l'Araski és la dotzena jugadora de l'Estat a ser seleccionada per jugar a la lliga dels Estats Units

Aleix González

Barcelona"Quan em van escollir al draft de la lliga americana de bàsquet, jo estava dormint", recorda Txell Alarcón (Barcelona, 2003). Eren les tres de la matinada, era a casa seva i una trucada de telèfon va canviar el que era una nit normal. "Tinc amigues que juguen als Estats Units, i una d'elles em va trucar per donar-me la notícia. No m'ho podia creure", explica. Amb 19 anys, la jugadora de bàsquet catalana que ara milita a l'Araski de Vitòria ha sigut seleccionada al draft de la WNBA a la tercera ronda. És la dotzena jugadora de tot l'Estat a aconseguir aquesta fita, i la tercera de Catalunya, després de Núria Martínez l'any 2004 i d'Aina Ayuso l'any 2021.

El cas de la Txell i les seves onze predecessores és poc habitual, tant pel que fa a la resta de l'Estat com al continent europeu. "És molt complicat ser una jugadora europea i entrar al draft, ni tan sols que et tinguin en compte. Allà no donen gaire interès a les altres lligues, que preguntin per tu ja és molt", explica a l'ARA. I hauria estat així amb ella, si no fos pel seu representant. "L'única forma d'aparèixer a les seves llistes és moure't, que et vegin. El meu representant va enviar vídeos als equips perquè sabessin més de mi". El seu rendiment a l'Araski també suma: té mitjanes que s'eleven als 7,9 punts, 2,3 rebots i 0,7 assistències per partit. Però la Txell confessa que no tenia gaires esperances de ser escollida. "Fins al dia abans del draft, que van sortir els pronòstics, jo no esperava res. I encara que estigués en una llista de possibles candidates, res segur, tampoc ho veia del tot clar".

Cargando
No hay anuncios

Les Washington Mystics, l'equip que la va escollir en el número 32 del draft, s'ha reservat els seus drets per a un futur i, de moment, han pactat de mutu acord que la jugadora continuï a Europa. "Que t'escullin no vol dir que vagis a jugar a la lliga directament, incideixen molts més factors. Moltes jugadores han estat escollides i no han arribat mai", reconeix Txell Alarcón. El procés, però, el té molt clar: "L'Araski és un bon lloc per créixer. Des de l'organització han pensat que això ara és el millor per a mi". Les competicions estatals i europees estan creixent a mesura que es va potenciant més el bàsquet femení. "A Europa es dona més importància als fonaments del bàsquet: és un punt on puc ser molt millor i que als Estats Units no es té tant en compte".

Els sacrificis de Txell Alarcón amb 19 anys

Amb només 19 anys, la catalana ha estat campiona d'Europa sub-20 amb la selecció espanyola, i va ser escollida com a millor triplista de la Lliga Femenina Endesa la temporada 2020-21. "Tot el que m'està arribant seria impossible de gestionar sense el meu entorn. És important envoltar-te de gent que et digui les coses com són i que et facin costat en tot moment", valora. "No passa res si al final no arribo a la lliga estatunidenca, ja és un somni que parlin de mi", reconeix.

Cargando
No hay anuncios

Les seves arrels han estat claus per al seu desenvolupament. Des del Safa Claror barceloní, on la Txell va fer els seus primers passos, que ja tenia clar al que volia dedicar-se. "Ja és un somni no només ser on soc ara, sinó poder guanyar-me la vida amb el bàsquet. És la meva passió des de ben petita", recorda. D'allà va fer el salt a Sant Adrià de Besòs, on va créixer com a jugadora. "Hi va haver un moment en què vaig millorar molt més, a l'etapa d'Infantil, tenint més importància al joc. Òbviament, no per arribar on soc ara, però si no t'ho prens com si fos així mai arribaries".

Cargando
No hay anuncios

Actituds així l'han portat on és ara. "He hagut de fer diversos sacrificis. Vaig renunciar al meu últim any de júnior i a uns campionats d'Espanya per provar de jugar a la Lliga femenina a Logronyo. Era una decisió molt complicada, un salt gran i arriscat", explica. Malgrat dedicar-se al bàsquet com a professional, segueix formant-se: estudia psicologia a distància, a la UOC. "No sé quant durarà el meu somni, però el viuré al màxim mentre pugui", assegura. Els Estats Units l'esperen.