Els sis girs de guió del jugador del Barça que va ser donat per mort durant 40 anys

BarcelonaLa reaparició de Charles Thomas és una de les històries més fascinants dels últims anys. Després de ser donat per mort durant 40 anys, l'exjugador del Barça de bàsquet va donar senyals de vida fa quatre anys, quan es va posar en contacte amb Norman Carmichael, un altre jugador, amb el qual va compartir vestidor. "Mentre conduïa vaig rebre un missatge d’una infermera que em deia que estava amb Charles Thomas i que volia parlar amb mi. Li vaig dir que no sabia de quin tipus d’acudit pervers es tractava, però que el Charles havia mort feia anys. Ella em va dir que havia estat vivint en una residència per a gent gran els últims quatre anys. Després em va fer una videotrucada. Un home negre més gran em va dir: «Hola, Norman. Quant de temps, oi?» Em va sacsejar tot. No era possible. El vaig reconèixer pel somriure i la manera de parlar. Vaig xerrar amb ell durant deu minuts i es va comportar com si fos el més normal del món. Vam parlar de bàsquet, del temps que vam compartir equip i dels seus anys vivint al carrer", assegura Carmichael.

Tothom havia donat per mort Charles Thomas, també la seva família. Carmichael va trucar a un dels seus fills, el Carlos. "Quan l'hi vaig dir gairebé em penja el telèfon. No s’ho creia. Es va pensar que era una estafa. El Carlos és un home fort i intel·ligent. Li vaig donar el número i vint minuts després em va trucar i em va dir que pensava que sí, que era el seu pare, però va passar els següents dies comprovant-ho. Resulta que sí que era el Charles. I era a Amarillo, una ciutat de Texas. La notícia és difícil d’assimilar per a la seva família. No estic segur de com s'afronta això quaranta anys després", diu.

Després que el periodista Marc Mundet destapés la història, Carlos Jiménez va iniciar una completa investigació que ha acabat derivant en un documental produït per 3Cat amb la col·laboració d'El Terrat (The Mediapro Studio) que s'estrenarà als cinemes de la mà d'A Contracorriente Films. "La història portava tancada 46 anys, però després d'una notícia increïble s'ha obert altre cop", diu Jiménez.

Temps mort narra la història real de Charles Thomas, un exitós jugador nord-americà de bàsquet dels anys 60 que va vestir les samarretes del Sant Josep de Badalona, el Barça i el Bàsquet Manresa. Després de ser màxim anotador de la lliga espanyola de bàsquet les temporades 1968-69 i 1969-70, va desaparèixer de la nit al dia sense deixar rastre. En el moment, precisament, més àlgid de la seva carrera. "La història amaga sis girs de guió de pel·lícula", confessa Fèlix Colomer, el director del documental.

Quan Charles Thomas va reaparèixer li faltaven les dues cames, amputades a conseqüència de la mala vida, però això no és el més sorprenent. El documental destapa com l'exjugador de bàsquet maltractava la seva dona, la Linda, que s'havia de refugiar al soterrani de casa.

Carlitos, com el coneixien en els temps que va viure a Espanya, i que encara no tenia 10 anys quan el seu pare va desaparèixer, gairebé va quedar en estat de xoc quan va reaparèixer. “El Carlos és un bon noi. Durant tots aquests anys hem mantingut el contacte, i parlem un parell de cops al mes. Ara està intentant pair tot això.... És molt dur saber que el teu pare és viu després d’haver-lo donat per mort. Amb la Linda no hi he parlat... El Charles els va abandonar. Jo el puc perdonar, perquè soc el seu amic, per això la meva reacció ha de ser diferent de la de la seva família”, explica Carmichael.

Una lesió devastadora

El novembre del 74 es va produir el fet que va canviar la vida de Charles Thomas i que va significar l’inici del seu descens als inferns. En un partit contra el Reial Madrid, Thomas va caure amb el genoll a terra i es va destrossar la ròtula. El Barça el va cedir al Manresa, però aquella lesió el va acabar per enfonsar com a jugador.

Manolo Flores va coincidir amb Thomas en els seus inicis al Barça. “Jo era molt jovenet, però tenia relació amb ell i la seva família. El Charles va aprendre bastant ràpid el castellà. No era gaire xerraire, però deixava anar les frases. La seva dona Linda, en canvi, era molt sociable. Amb ella vaig mantenir el contacte una època”, recorda. Aíto García Reneses també va ser company de Charles Thomas a l'equip blaugrana: "El recordo com un jugador especial. Tenia un salt que no havíem vist fer a ningú fins a aquell moment amb tanta potència. Després van venir els problemes. Jo em vaig retirar com a jugador i ell va seguir jugant un any més al Barça. Anys després, la seva dona, Linda, em va escriure. Jo tenia una pàgina web on sortia el meu correu electrònic quan quasi ningú en tenia, i va contactar amb mi. Ella va evitar en tot moment parlar del Charles, i jo tampoc li vaig treure mai el tema perquè el donàvem per mort. Ella s’interessava sobretot per la vida a Barcelona”, explica en un reportatge publicat per la revista Barça.