Sílvia Domínguez deixa el Girona sense Copa

BarcelonaAmb el cap ben alt i sota una pluja d'aplaudiments, l'Spar Citylift Girona ha caigut a la final de la Copa de la Reina davant el Perfumerías Avenida (80-76). La veterania i l'experiència de les de Salamanca s'ha imposat a Fontajau, entregat amb 4.261 persones, que ha gaudit de les seves jugadores i del meravellós caos del torneig, el seu torneig. Les noies d'Eric Surís no han pogut debutar a l'eliminatòria final fent bo el mantra esportiu que diu que les finals no es juguen, es guanyen. El seu partit ha estat a l'altura de les expectatives.

El resultat parla de la seva actuació, de la seva capacitat d'interpretar la situació i de guionitzar-la. No han volgut deixar res en mans de l'atzar des del xiulet inicial. Amb intensitat i cap fred. Ha evidenciat aquesta concentració la seva primera defensa, amb una recuperació i tres intercepcions que aturaven el joc salmantí, al ralentí. El Girona ha sigut capaç de córrer i connectar amb una Mima Coulibaly que s'ha dedicat a explotar el seu físic per imposar-se a la zona. La jugadora nascuda a Mali ha sigut el millor argument ofensiu del seu equip durant el primer quart, viu, molt disputat.

Les de Miguel Ángel Ortega no trobaven el seu lloc en la proposta del seu rival. Tot i el seu potencial anotador, només han pogut aconseguir un màxim avantatge de tres punts, en la penúltima possessió. La defensa de les gironines, de vegades a tota la pista, les asfixiava. Des de darrere ha arribat el seu primer cop d'efecte, que es traduïa en un 22-28 al marcador. Les campiones no trobaven cap element que tallés la sagnia de posicionament i de punts.

Es veien totalment superades amb pilota i sense. Sota la seva cistella, estaven descomptades i perdien la referència del seu contrari quan l'atac movia la possessió i buscava els bloquejos i la continuació. L'encert de Haley Peters i la sempre multifuncional Ify Ibekwe s'han sumat a Coulibaly per tancar el segon període amb un autoritari parcial de 25-13. Però llavors ha aparegut Sílvia Domínguez i les seves jugades individuals per cuinar la victòria a foc lent.

Apareix Domínguez

La jugadora de Montgat ha signat una actuació de crac, d'esportista que apareix quan les coses no funcionen i tothom arronsa la mà. La que seria MVP de l'espectacle ha decidit posar-se l'equip a l'esquena després del descans. Tot sola ha reanimat la final en liderar un parcial de 10-0 que capgirava l'electrònic (47-45). Les gironines han perdut autoritat en el rebot i han concedit massa facilitats. Ara jugaven a ratxes, precipitades, angoixades pels números i pel cronòmetre.

Els minuts passaven i les blanques seguien reforçant el seu gran moment de joc en un tercer quart excepcional. Han anotat 31 punts, més que la suma dels dos anteriors. "Hem de creure en la victòria fins al final. Els partits duren 40 minuts. No ens relaxem. Som-hi", deia Surís durant un temps mort a 8 per al final i a 11 punts del Perfumerías Avenida. Les seves paraules han tingut resposta i les de casa han retallat la diferència a la desesperada. Amb més cor que bàsquet, han arribat a situar-se a dues cistelles de les castellanes, a un altre nivell a mesura que De Souza trencava cintures i Domínguez monopolitzava la pilota.

La internacional amb Espanya ha assegurat la seva primera Copa amb 27 punts i un +37 de valoració. La capitana, de fet, ha fet història en ser la primera jugadora estatal que aconsegueix el guardó de millor jugadora de la final en els últims set anys (l'última va ser la també catalana Laia Palau, el 2010). La seva inspiració, però, no ha pogut trencar la credibilitat del projecte gironí, ja instal·lat a l'elit.