Miquel Salvó: "Sent un paio normal a mi la vida m’ha anat bé"

TarragonaMiquel Salvó (1994) no és un jugador com els altres. La seva evolució, pas a pas, l’ha portat del CB Samà, club de bàsquet de Vilanova i la Geltrú, a la selecció espanyola. Compagina la feina d’un esportista professional amb els estudis de magisteri i posa la humilitat a la mateixa alçada que el talent. Dins de la pista és molt bo. Fora, excepcional.

Què li diu l’estiu?

— Quan començava a jugar a bàsquet aprofitava l’estiu per agafar alguna de les coses que no m'anaven bé i millorar-la. Intentava no tocar la pilota durant una o dues setmanes i després m’apuntava a diferents campus o tecnificacions. És un període ideal per millorar allò que et va malament. Jo era esquerrà tancat i intentava utilitzar la mà dreta.

Ha passat per totes les categories fins a arribar a l’elit.

— No hi ha una fórmula secreta. Jo he fet un procés atípic, però no el canviaria per res del món. Mai he tingut enveges i sempre he treballat molt. Sent un paio normal a mi la vida m’ha anat bé. No he renunciat mai a la meva manera de ser i he intentat no canviar. Ser humil és gairebé tan important com tenir talent. A mi molta gent em passava la mà per la cara, però mai em vaig donar per vençut. No he sigut conscient del que estava fent fins que vaig arribar a la Lliga Endesa i em vaig adonar que havia anat ascendint any a any. Ho havia normalitzat molt. La gent m’ho recorda, però jo li dono valor. Sempre vaig temporada a temporada i intento no pensar en el futur a llarg termini. Sempre m’he pres les coses amb molta normalitat. Tots volem jugar a l’ACB, però el camí no s’acaba aquí. No em vull acomodar i treballo més que mai per mantenir-me, que és el més difícil.

Va passar del planter del Barça a tornar a l’equip del seu poble.

— Jugar al Barça va ser un orgull increïble i més sent un nen. Van ser uns anys molt bonics que em van servir per millorar i créixer com a persona, però vaig haver de sortir perquè no estava participant gaire i vaig prioritzar tornar a disfrutar amb el bàsquet. Sempre agafo la part positiva de les coses i no em vaig enfonsar. Estic content del camí fet.

Què significa el bàsquet per a vostè?

— El bàsquet és molt important per a mi. És la meva feina, però la vida també són altres coses, com la família o els amics. Intento tenir altres reptes. Ara, per exemple, estudio magisteri. Quan acabi la meva carrera com a jugador, em veig més com a mestre que com a entrenador.

Quina valoració fa de la seva última participació amb la selecció espanyola?

— M’he sentit molt bé. Que et truqui la selecció espanyola sempre és un orgull perquè representes molta gent. No hi ha colors. Sempre hi vaig amb moltes ganes i content perquè vol dir que el treball que estàs fent amb el teu equip va bé. Intento treure el cap en cada convocatòria. A l’última finestra vaig jugar un dels tres partits. Intento aportar el meu gra de sorra, sabent que tres o quatre jugadors es queden fora de la convocatòria.

Somia amb l’Eurobàsquet?

— He de ser realista. Tant de bo rebés la trucada per disputar l’Eurobàsquet, però si no he participat molt en les finestres serà molt difícil. Tinc els peus a terra i he de seguir treballant com ho he fet fins ara. Es tracta de fer petits passos per ser cada vegada millor jugador.

Què li sembla la nacionalització de Lorenzo Brown?

— Moltes seleccions fan el mateix. Quan arribi, serà un més de nosaltres. Els que s’havien de pronunciar, que són els capitans de la selecció, ja s’han pronunciat. Cadascú té la seva opinió, però tots anirem a mort amb ell.

Què espera de la pròxima temporada amb el Gran Canària?

— Fer un pas més. Estic molt còmode al Gran Canària i vull participar-hi una mica més. Vull ajudar l’equip a jugar millor del que ho hem fet. La clau és millorar petits detalls, tant a nivell individual com col·lectiu. Encara no he parlat amb Jaka Lakovic, el nou entrenador. Practica un bàsquet molt alegre. La temporada passada el vaig patir a l’Eurocup perquè vam jugar contra l’Ulm, que era un equip que jugava molt bé. Tots els jugadors eren partícips de la rotació i vaig veure un rival molt ordenat i molt sòlid. Tenir una mica d’ordre ens anirà bé perquè en alguns moments de la temporada ha sigut una de les nostres debilitats.