Rodions Kurucs: “Intento gestionar l’expectació amb tranquil·litat”

EncampTé 19 anys, però aquest any ja formarà part de la primera plantilla del Barça Lassa i mitja NBA ha viatjat a Barcelona per veure’l en directe. Mentre els aficionats discuteixen sobre el seu potencial, Rodions Kurucs intenta aïllar-se de l’entorn, rebaixar l’expectació i centrar-se a progressar.

Què has après durant aquests dos anys a Barcelona?

He après com viuen els catalans, a parlar una mica de castellà i l’estil de joc, que és molt diferent al de Letònia. Aquí el joc és molt més ràpid, no hi ha bàsquet estàtic.

Quina ha sigut la pitjor part?

Les lesions han sigut molt dures per a mi, perquè n’he tingut dues de seguides, però ara estic bé i espero no tenir-ne més. Vull jugar. La clau és mantenir-se positiu i seguir treballant al gimnàs per enfortir el teu cos de cara al futur. Si estàs sol, és molt dur. Si tens el suport de la gent que treballa amb tu i t’animen, com m’ha passat a mi al Barça, és més fàcil.

Què n’esperes d’aquesta tercera temporada al Barça?

Espero progressar molt en els entrenaments, on estaré envoltat de grans jugadors. Navarro, per exemple, és una llegenda i puc aprendre moltes coses de la seva mentalitat o de com troba sempre espai per treure un llançament. És un luxe. Si l’entrenador em dona minuts per jugar, espero aprofitar-los. Tinc ganes de provar-me. El calendari està molt atapeït i tothom necessita descansar, així que hi haurà oportunitats per tothom. Tenir una plantilla àmplia et permet gestionar això i tenir solucions per si hi ha lesions. Si no tinc minuts amb el primer equip, alguns cops jugaré amb el filial a la LEB Or.

Què en penses d’Alfred Julbe?

M’agrada molt. És una persona molt especial per a mi, ja que m’ha fet millorar i m’ha donat moltes oportunitats per créixer. M’ha ensenyat com s’ha de jugar aquí i com puc ser útil a l’equip. Hem tingut converses molt llargues. Gràcies a ell he après a estar preparat a la banqueta per sortir concentrat a la pista. Ha canviat la meva mentalitat i la meva actitud, tant a la pista com a fora.

Qui et va posar el cuquet del bàsquet?

El meu primer entrenador va ser el meu avi. Quan vaig començar a jugar a bàsquet tenia cinc anys i ell va ser el meu tècnic fins als quinze. Em va ensenyar tots els fonaments bàsics. No es vol jubilar i encara segueix entrenant. Viu el bàsquet amb passió.

Quants germans tens?

Som quatre germans. Arturs juga al Baskonia. Estem sempre en contacte. Ell va tenir Sito Alonso i li vaig preguntar com eren els seus entrenaments i quines coses eren importants per a ell. El meu avi vol que el meu germà petit, que ara té deu anys, també acabi jugant a la Lliga Endesa. Hi està treballant molt.

Com va ser la teva etapa al Riga?

Tenia 15 anys, compartia pis amb dos nois i va ser una etapa molt dura per a mi. Volia estar sempre amb la meva família, que per a mi ho és tot. No tenia amics i va ser difícil, però això ja forma part del passat. Aquella situació em va enfortir i em va fer madurar. Vaig sobreviure. Quan vaig arribar a Barcelona les coses van ser més fàcils per a mi.

Has generat molta expectació. Els scouts venen a veure’t i el hype està pels núvols. Les prediccions del draft de la NBA són molt optimistes. Com es conviu amb això?

Intento gestionar l’expectació amb tranquil·litat. El meu agent m’informa alguna vegada dels scouts que venen a veure’m, però no hi penso gaire. Només intento seguir progressant i fer el meu joc. Sé que ara no jugaré a la NBA. Vull estar aquí, provar-me a l’ACB i a l’Eurolliga i, després, pas a pas...

¿És un somni arribar a la NBA?

Sí, des que era un nen la NBA és un somni. M’encanta el joc de Kevin Durant, perquè pot fer de tot sobre el parquet. Amb el meu germà jugàvem a imaginar-nos com seria, però també m’agrada el bàsquet europeu i vull jugar aquí almenys un parell d’anys més.

El Barça va dir que estava treballant per ampliar el teu contracte, que acaba el 2019.

Sí, vam començar a parlar-ne, però no en puc dir res. És feina del meu agent, jo m’he de dedicar a millorar. En un any ja veurem. Potser allarguem el contracte o potser no, ara mateix no és important.

Has seguit l’Eurobàsquet?

Sí, i Letònia ha fet un gran campionat. Crec que només és el principi i que en els pròxims anys veurem com arriben medalles.