Pau Gasol abaixa el teló al Liceu
El millor jugador català de la història anuncia la seva retirada
Barcelona“Milagrosamente hoy. La vida ya no me pesa. Increíblemente. La vida vale la pena”. Pau Gasol va escollir finalitzar l’acte amb què va anunciar la seva retirada amb una cançó de Pau Donés que es va convertir en tota una declaració d’intencions. El millor jugador català de bàsquet va posar punt final a una trajectòria que mai hauria imaginat en una cerimònia celebrada al Liceu que va estar a l’altura del seu palmarès. Acompanyat d’alguns dels personatges clau de la seva vida, el pivot de 41 anys va encetar una nova etapa en què aspira a passar més temps amb la seva dona i la seva filla. “Aquest és un lloc molt especial per a mi. Vull anunciar la meva retirada del bàsquet professional. És una decisió difícil, però meditada. Estic agraït a moltes persones. El que importa no és arribar sinó mantenir-se. Jo vaig intentar ser millor i no posar-me límits”, va dir entre llàgrimes.
“Res del que he fet ho he aconseguit sol”, va assegurar Gasol, que va tenir paraules d’agraïment per als periodistes, els aficionats i els companys de viatge. Joan Laporta, Josep Cubells, Joan Carles Navarro i Sarunas Jasikevicius van encapçalar la representació del Barça en un acte que també va comptar amb la presència de Jorge Garbajosa, president de la FEB, Raül López, exjugador, o Rudy Fernández i Felipe Reyes, en representació del Madrid.
This browser does not support the video element.
“La figura de l’entrenador és molt important, i jo sempre he intentat aprendre de tots ells. Jo era un nen escanyolit i no m’agradava gaire el contacte, però van creure en mi i em van donar oportunitats. Em van ensenyar a ser humil i a donar valor a la defensa. A més, em van ensenyar a tenir perspectives a la vida i a formar-me intel·lectualment”, va dir Gasol, que es va expressar en castellà fins que es va adreçar a la seva família. Quan va parlar del seu amic Joan Carles Navarro es va emocionar. “Em vas ensenyar el sentit de l’amistat. Em vas inspirar com a jugador i com a persona”, va deixar anar. Gasol també va tenir unes paraules per a Kobe Bryant. “Va ser com un germà gran que em va ensenyar a ser un líder i un guanyador”, va afegir.
“La meva carrera ha sobrepassat tot els meus somnis i expectatives. Sempre he sigut molt exigent i he volgut fer-ho millor”, va reconèixer Gasol, que va posar en valor la seva etapa a can Barça. El català es va quedar a un pam de l’Eurolliga, l’únic títol que se li ha resistit, però va completar una carrera capicua amb el trofeu de campió de la Lliga Endesa. Vint anys després d’acomiadar-se de l’ACB passant la mà per la cara al Madrid al Raimundo Saporta, Gasol va viure fa uns mesos la nit màgica amb què feia mesos que somiava. “Començar i acabar la meva carrera al Barça ha sigut un regal, una recompensa que no esperava. Feia anys que m’ho preguntaven, però les circumstàncies es van acabar donant. Estic molt agraït d’aquests últims mesos. Em sento un afortunat”, va sentenciar.
La seva salut, en risc
El santboià va repassar l’últim tram de la seva carrera professional. “El maig del 2019 vaig decidir operar-me d’una lesió molt difícil de recuperar. Vaig fer tot el possible, però va aparèixer una nova fractura i vaig iniciar un procediment nou amb una teràpia experimental. Alguns doctors pensaven que no podria tornar a jugar, però jo soc una persona de reptes i em venia de gust lluitar per l’improbable. Volia que la meva filla em veiés jugar. Si la meva carrera hagués acabat en aquell moment, em sentia en pau, però volia aconseguir una cosa més excepcional. Se’m va presentar l’oportunitat de jugar al Barça, una cosa que no preveia. Van ser uns mesos molt especials, una de les etapes més maques de la meva carrera. Després vaig poder jugar amb la selecció espanyola i això va ser un gran èxit. “Quan vaig acabar els Jocs, vaig analitzar com em sentia. Estava estirant el xiclet i estava augmentant el risc. Potser una lesió només m’hauria deixat anar en bici i nedar”, va dir.
El pare de Pau Gasol, l’Agustí, jugava a bàsquet al Gaudí, i per això ell s’hi va començar a interessar. Era prim i tou, però tenia ganes i ambició. “Quan tenia vuit anys era molt dolent jugant a bàsquet, però l’esport em va ensenyar a tenir constància, a treballar en equip, a liderar i a adaptar-me a diferents rols”, va recordar. Aquell projecte de jugador va anar madurant a foc lent a les categories inferiors del Barça. L’esclat definitiu es va produir l’any 2001, quan va segellar amb una gran actuació a la final de la Copa del Rei de Màlaga; va ser la seva carta de presentació. Uns mesos més tard el conjunt culer es va imposar al Reial Madrid en un tercer partit de la final de la Lliga Endesa disputat al pavelló Raimundo Saporta. Una setmana després, els Atlanta Hawks el van escollir en la tercera posició del draft de la NBA i el jugador, que va ser traspassat als Memphis Grizzlies, va encetar una etapa molt exitosa als Estats Units. En total, Gasol va disputar més de 1.200 partits a la millor lliga del món, on va guanyar dos anells de campió i uns 220 milions de dòlars (gairebé 190 milions d’euros) formant part dels Grizzlies, els Lakers, els Bulls, els Spurs, els Bucks i els Blazers, franquícia amb la qual no va arribar a jugar. “El debut va ser dur, però al cap d’alguns partits les coses van començar a rutllar”, va concloure.