Es retira la campiona catalana a qui Prince va dedicar un concert

BadalonaAnna Cruz tenia preparat el vídeo en què anunciava la seva retirada l’estiu passat, però el Joventut va convèncer la jugadora catalana per posposar la seva decisió un any més. La badalonina ha pres la decisió definitiva ara, quan la Penya afronta el tram decisiu de la temporada. “Retirar-me a Badalona és com tancar un cercle perquè és on vaig començar a jugar a bàsquet. Tot i que vaig haver de marxar fora, sempre ho he sentit com casa meva. Acabar la meva trajectòria en un altre club no tindria sentit”, reconeix en conversa amb l'ARA.

Cruz volia retirar-se sentint que encara podia ser útil i l’última temporada li ha donat la raó. “Tot i que tinc 38 anys i tinc les meves limitacions físiques, intento que no es noti i ser un exemple per a la resta. M’ha agradat sentir que era una referent mentre encara estava jugant”, diu.

El palmarès de Cruz, que és l’única jugadora catalana que té un anell de campiona nord-americana, és molt més gran que el seu ego. “És molt difícil arribar a jugar a la WNBA, però encara molt més arribar a guanyar un anell. Amb la selecció espanyola també vam aconseguir moltes coses, però realment no hi ha gaires jugadores que tinguin un anell de campiones de la WNBA. N'hi ha molt poques i, per tant, jo em sento una afortunada. A més, vaig poder tenir un paper important. Si no et sents implicada, no ho vius igual, i jo vaig poder viure l'experiència al 100%”, recorda.

L'endemà de guanyar l'anell de campiona de la WNBA a Cruz li van dir que havia d'anar a un despatx per parlar amb el president. No va trigar gaire a adonar-se que l'interlocutor no seria, com ella pensava, el president de les Minnesota Lynx. “Les meves companyes van començar a treure els mòbils per gravar el moment i jo vaig fer el mateix. La meva sorpresa va ser en veure que la conversa era amb Barack Obama, que ens va cridar per felicitar-nos pel títol”, recorda la jugadora, que durant la celebració també va tenir el privilegi d'assistir a un concert privat de Prince.

Campiona de la WNBA el 2015 amb les Minnesota Lynx, la badalonina també va ser campiona de l’Eurolliga el 2017 amb el Dynamo Kursk, i té un palmarès impressionant amb la selecció espanyola, on va acusar l’exseleccionador Lucas Mondelo de maltractament psicològic. “Durant una etapa vaig viure dos mons totalment diferents perquè durant la temporada vaig estar a Rússia i a l’estiu, als Estats Units. Les diferències eren molt grans. A la WNBA les condicions de viatge eren molt bones i sempre teníem el pavelló ple. Després arribava a Rússia i era com tornar a una altra realitat”, recorda.

Epíleg obert

El Joventut tancarà aquest cap de setmana la temporada regular jugant contra el Perfumerías Avenida de Salamanca al Palau Olímpic. Tot i que ja té el bitllet assegurat, la Penya encara no sap contra qui disputarà els quarts de final. “Poder comptar amb Anna Cruz a l’equip ha sigut un luxe, tant pel que ens està aportant a la pista com pel lideratge que exerceix fora d’ella. Les jugadores més joves han après moltes coses d’ella, però jo també”, reconeix Jordi Vizcaíno, entrenador de l’equip verd-i-negre.

Quan disputi l’últim partit, Cruz començarà a dibuixar el seu següent pas. El Joventut li deixa les portes obertes perquè passi a ocupar algun càrrec als despatxos. “No crec que tingui prou paciència per ser entrenadora d'un primer equip. No vull tancar portes, però realment ara mateix em veig encara com una jugadora i em costa visualitzar-me en una altra cosa. Quan acabi el bàsquet i em retiri, vull seguir vinculada al bàsquet perquè no m'imagino una vida sense bàsquet, però d'aquí a ser entrenadora hi ha un pas molt gran”, resumeix.

"La història del Dream Team podria ser un film de Tarantino"