“El projecte del Barça Lassa de bàsquet, un desastre”

BarcelonaMartis occursum vol dir, en llatí, la cita dels dimarts. Des de fa 33 anys, un grup de periodistes es reuneix cada dimarts a les dues del migdia per dinar i analitzar alguns dels temes d’interès de l’actualitat. L’origen de la trobada, que des de fa uns anys es fa al restaurant Meating, a pocs metres del mercat barceloní de Galvany, s’ha de buscar en el diari Dicen, on alguns dels seus membres van coincidir a la dècada dels 80. “El quòrum mínim és de quatre persones, però normalment som uns vuit comensals”, diu Jordi Robirosa. El periodista de TV3 és un nostàlgic. “Ja no hi ha penyes periodístiques com abans, i és una llàstima. Un dels fundadors va ser Albert Pardo, que malauradament va morir fa uns anys”. El tema de conversa d'aquest dimarts estava cantat: la crisi del Barça Lassa de bàsquet.

“El projecte de Sito Alonso era molt arriscat i tenia tots els números d’acabar malament, tal com ha acabat. Fer-li un contracte de dos anys va ser un error clamorós, tenint en compte els precedents. El tècnic acabarà cobrant dos anys, però només n’ha entrenat mig. El projecte ha sigut un desastre”, opina Robirosa. Una altra de les veus autoritzades de la taula és la de Robert Álvarez, periodista d’ El País. “És una qüestió estructural que no ve d’un any, sinó que es remunta molt més enrere. És el tercer entrenador que fan fora amb contracte en vigor, i això vol dir alguna cosa. Portem tres directors esportius en tres anys, i això vol dir que la solució va més enllà de fer fora l’entrenador i posar-ne un altre. El canvi pot ajudar a millorar, però la reestructuració ha de ser a fons”, assegura.

“Soc un amant del bàsquet i el Barça és un club poliesportiu. Després del Laietà és el club més antic de Catalunya, però aquesta situació pot provocar que alguns posin en dubte la continuïtat de la secció. Alguns aficionats poden arribar a la conclusió que no cal gastar 30milions d’euros per fer el ridícul”, alerta Robirosa. Les deficiències que pateix el Barça Lassa van més enllà del parquet. “Hi ha un problema que no és de gestió de l’equip, sinó de gestió de la secció. El Palau Blaugrana ha perdut aficionats i el club està pensant a fer un pavelló nou. Això ha de fer pensar els dirigents. El que no pot ser és que un partit d’Eurolliga només reuneixi 4.000 espectadors. Això s’ha de corregir”, reconeix Álvarez. “La gent està malacostumada i pensa que per passar una mala estona no cal anar al Palau”, adverteix Pedro Riaño, mentre José Óscar Plaza, José Luis Córdoba i Xavi Menéndez assenteixen. “Quan les coses no funcionaven, la gent del Palau Blaugrana es posava nerviosa, xiulava i cridava. Ara s’ha passat a la indiferència o a la resignació, que és el pitjor que pot passar a qualsevol club”, alarma Álvarez. “Les coses s’han fet molt malament i ara s’estan recollint els resultats. Van posant tapalls i tapalls per veure si es pot acabar la temporada amb dignitat, que és l’únic que demanem”, afegeix Robirosa.

“Aquest Barça no és un equipàs, però els jugadors no són tan dolents, oi?”, pregunta Riaño. “Correcte, però l’equip està gestionat molt malament. No és un equip per tenir problemes amb el Fuenlabrada. L’exemple és el Zalgiris, que té una tercera part del pressupost del Barça i està competint molt millor”, respon Robirosa.

“El Molowny del bàsquet”

Els comensals, entre els quals dimarts es van trobar a faltar Manu Moreno i Carlos de Andrés, coneixen perfectament Alfred Julbe, l’entrenador que s’ha fet càrrec de l’equip de manera interina. “Té molta experiència i coneixement del joc, però difícilment serà la solució. El club està buscant un entrenador per a mig any i voldria tenir-lo lligat per a la Copa del Rei”, diu Robirosa.

“I per què no han posat Manolo Flores?”, se sent. “Hagués pogut ser el Molowny del bàsquet”, li contesten mentre arriben els primers plats. La majoria aposten per un risotto. D’altres, per una crema de carbassó. “El Barça necessita algú carismàtic, algú que generi il·lusió”. La taula busca solucions fins que arribi Sarunas Jasikevicius. “I Solózabal?”

“¿És una bona idea fer el canvi abans de la Copa?”, pregunta Menéndez. “La decisió s’havia d’haver pres molt abans”, respon Robirosa. “Esperar que l’equip faci alguna cosa a la Copa és molt difícil i, per tant, es tracta de guanyar temps per poder redreçar la situació en la segona part de la temporada”, apunta Álvarez, que dilluns va quedar alarmat quan va revisionar el primer quart del partit perdut a Vitòria. “El joc estava sent espantós. L’equip té un problema de direcció i el fitxatge de Phil Pressey va ser una errada. Heurtel seria un gran segon base”, reafirma Robirosa.

A la taula del Meating, on ja serveixen els plats de carn i peix que completen el menú, ningú entén el fitxatge d’Edwin Jackson. “L’equip necessitava un base”, recorda Riaño. Postres, cafè i a seguir fent via, que cada vegada queda menys perquè torni a ser dimarts i l’hora de dinar, gràcies al Martis Occursumm,pagui la pena.