“Quan era més jove només pensava en el futur i el present m'anava malament”

El Prat de LlobregatLa vida no sempre va a la velocitat que un vol i l'exemple de Josep Pérez ho explica de meravella. Quan tenia 16 anys el Barça Lassa li va fer contracte professional, però no tots els bases joves del món poden ser Ricky Rubio o Luka Doncic. Al cap d'uns anys, el club blaugrana va deixar anar el director de joc. De la pressa a la impaciència. "Quan era més jove només pensava en el futur i el present m'anava malament", diu a l'ARA amb una maduresa impròpia d'algú que tot just té 23 anys. El seu discurs ha guanyat pòsit. "Fa tants anys que soc una promesa que sembla que sigui més gran. Quan ets jove i et diuen que ets el millor, és molt difícil de portar. Suposo que aleshores no vaig saber gestionar la situació", reconeix el director de joc, que s’ha convertit en peça clau del CB Prat, el sorprenent colíder a la LEB Or.

"El Prat és un equip amb talent que compta amb una bona base de jugadors joves que tenim ganes de treballar i millorar. Arturo Álvarez té molt clara la manera amb la qual vol que juguem. És un entrenador molt seriós i exigent que sempre està parlant de bàsquet. Controla els aspectes tècnics i tàctics, però també el mercat. La seva idea de joc és molt seriosa. L'equip comet poques errades i dona molta importància a la defensa", analitza Chuso, que fa uns dies va ser designat com a millor jugador de la jornada. El base va anotar vuit triples en un partit i el seu equip suma les mateixes victòries que el Cafés Candelas Breogán. "No ens pensàvem començar la temporada tan bé perquè érem un equip molt nou, amb gent a l'inici de la seva vida professional. Estem encantats, però en volem més. Hem après a no posar-nos límits i a treballar dia a dia", reconeix.

Les coses li estan anant molt bé al base, també a nivell individual. "Estic molt content i no puc negar-ho. Dec el 80% als meus companys i al meu entrenador. La temporada ha començat bé, però vull seguir millorant", diu el jugador, que s'ha fixat un objectiu molt clar per a aquesta temporada. "Intento millorar la defensa. Vull fer un salt qualitatiu. No és el mateix ser un defensor correcte que un de bo. Abans era una mica irregular i ara intento ser més estable", resumeix.

Si neixes a Llíria només pots triar entre la música i el bàsquet, i Josep ho va tenir tant clar que als 4 anys ja estava botant una pilota. Després va arribar l’etapa del Barça. "Ma mare patia, però jo estava molt content. Soc culer i vaig arribar a la Masia amb 13 anys, imaginat. Vaig coincidir amb futbolistes com Rafinha, Samper, Deulofeu o Sergi Roberto i amb jugadors de bàsquet com Oriol Paulí", apunta. Les lesions i unes expectatives massa exagerades el van obligar a buscar-se la vida fora de can Barça. Les experiències a Osca, Lleida i Palència el van ajudar a madurar. Molt.

Pérez està estudiant Administració i Direcció d'Empreses a través de la UOC. "Vaig lent perquè amb els entrenaments i els viatges costa, però no vull deixar-ho. Crec que és important", explica el jugador del Camp del Túria. A diferència de la majoria de joves que segueixen la NBA, Josep es declara fan d’un equip que aposta pel joc col·lectiu. "M'identifico molt amb l'estil de joc dels San Antonio Spurs, on tots els jugadors se senten iguals. La seva gestió i la seva filosofia és molt bona. La franquícia pensa en una formació completa del jugador, no només esportiva. Són un dels exemples més purs d'esport que existeixen", sentencia.