El primer pavelló de Catalunya va ser derruït pel franquisme per construir-hi una autopista

MontgatLa història del bàsquet català està farcida de passatges que han anat quedant en l'oblit. El 3 d'octubre de 1943 es va inaugurar a Montgat el primer camp cobert de l'estat espanyol dedicat exclusivament al bàsquet. El nou pavelló, ubicat al carrer Arno Jager, es va aixecar amb l'esforç econòmic i també personal dels socis de la Unió Esportiva Montgat, que aprofitaven les hores lliures per col·laborar en la seva construcció.

La nova pista va coincidir amb l'època daurada del club. En el partit inaugural, els amfitrions van guanyar l'eliminatòria de la Copa Barcelona Trofeu Orgaz contra el CD Manresa, i durant la seva primera temporada a la màxima categoria del bàsquet espanyol (1944-45) la UE Montgat va finalitzar en una meritòria cinquena posició, tan sols per darrere de l'Espanyol, el Laietà, el Barcelona i l'Hospitalet. La seva fita més important va ser el subcampionat d'Espanya 1945-46, en què després d'eliminar al Reial Madrid, el Montgat va caure a la final contra el FC Barcelona. Les següents temporades la UE Montgat es va mantenir en les primeres posicions de la màxima categoria estatal.

Els precedents que hi ha es van disputar en espais que no estaven dedicats exclusivament al bàsquet. "La primera vegada que tenim constància d'un partit de bàsquet jugat en una pista coberta és l'any 1928. La UE Sant Andreu i la Penya Esportiva Guimerà van jugar a Barcelona. Un full publicitari de la Casa Regional Valenciana ho recull, però no hi ha constància de cap crònica", explica Lluís Puyalto, responsable de l'arxiu de la Fundació Bàsquet Català.

La temporada 1964-65, el ministeri d'Obres Públiques va notificar el desnonament de l'històric pavelló i seu del club per a la construcció de l'autopista, que fragmentava en dos el municipi de Montgat. L'enderrocament de la instal·lació va representar un fort sentiment d'impotència i desencís. Sense camp propi, la UE Montgat començaria la temporada següent amb tots els partits de la primera volta en camp contrari i els entrenaments a la pista de tenis del Casino de Tiana. Tot això mentre l'Ajuntament construïa una nova pista de bàsquet al pati de les escoles Sant Joan. Després de tres anys i mig jugant al barri de Sant Joan, el 1970 es va estrenar el nou camp, situat a la part superior de l'Escola Mireia, cedit per Josep Dalmau i Comas, considerat el millor jugador de la història del club. El mes de febrer de 1993 es va produir l'últim canvi de camp i van estrenar el nou pavelló municipal al pla de la Concòrdia, l'actual Poliesportiu Municipal Sílvia Domínguez.

L'origen, en un bar

Tal com recull el llibre Història resumida de 75 anys de bàsquet, la UE Montgat va ser impulsada per la Biblioteca Popular, una entitat de fortes inquietuds culturals i cíviques que va néixer a la rebotiga d'un bar. El projecte es va legalitzar l'estiu de 1931 en el marc de la proclamació de la Segona República Espanyola. L'associació, que en els seus primers anys va organitzar conferències, exposicions fotogràfiques i cursets de música, va adoptar molt aviat un caràcter esportiu. Una de les seccions més actives va ser la d'excursionisme.

Montgat és una població històricament organitzada en dos nuclis, el barri de les Mallorquines, on s’hi concentraven les fàbriques, especialment les de porcellana, i el barri del Casc Antic, on majorment residien els pescadors. La construcció de l’autopista va fer més evident aquesta divisió.