El primer partit de bàsquet català celebra un segle

BarcelonaDia gran per al bàsquet català. Aquest dijous farà cent anys del primer partit de bàsquet documentat a Catalunya, un enfrontament que es va jugar el 8 de desembre del 1922. L'Europa es va imposar al Laietà per 8-2. "Aquest primer partit en què es van comptabilitzar els punts i el resultat final va ser fruit de l'escolapi Eusebio Millán, que va començar a promoure el bàsquet a les Escoles Pies de Sant Antoni a Barcelona. Es va posar en contacte amb el CE Europa per organitzar un partit, que es va disputar als terrenys de l'Europa per una raó: el club tenia un entrenador d'atletisme que feia jugar els atletes a bàsquet. El camp de futbol estava situat a les illes que formen els actuals carrers Indústria, Sardenya, Pare Claret i Sicília", explica Lluís Puyalto, responsable de l'arxiu de la Fundació Bàsquet Català.

"El partit es va jugar en un camp de futbol i la cistella estava situada al travesser de les porteries. La cistella, doncs, era a 2,44 metres d'altura. El terreny de joc era massa gran i els jugadors tenien massa dificultats per córrer amunt i avall. Es va acabar jugant amb set jugadors. El resultat final va ser de 8-2. No n'hi ha gaires cròniques, però La Jornada Deportiva va publicar el 15 de desembre una fotografia en què es veia la cistella, els jugadors i els espectadors que hi havia al darrere de la porteria", assegura Puyalto. Segons Francesc Fernández, un estudiós del bàsquet, l'autor de la fotografia podria ser Josep Gaspar o bé F. Colomé. Els organitzadors del partit van editar i repartir uns 200 reglaments entre els assistents.

Una investigació de Puyalto demostra que dos dies més tard, el diumenge, 10 de desembre del 1922, l'Europa i el Laietà van tornar a enfrontar-se al mateix escenari. El segon partit també el va guanyar l'Europa, tot i que no se'n sap el resultat final ni les alineacions. Uns mesos després d'aquell partit, l'abril del 1923, es va disputar el primer Campionat de Catalunya a la Foixarda, a Montjuïc.

Tant l'Europa, que aquest dijous ha estrenat un curtmetratge, com el Laietà, que dilluns rebrà una rèplica del títol de campió d'Espanya que va guanyar l'any 1942, celebraran aquests dies el centenari amb orgull. “El Laietà va néixer al número 134 del carrer Provença de Barcelona. La voluntat inicial era crear una entitat de barri amb jugadors d’elit i després es va convertir en un club de ciutat amb escoles de referència. Quan van començar a jugar, l’any 1922, no hi havia ni tan sols una federació de bàsquet i l’entitat es va inscriure a la de tenis”, explica Tito Donada. Quan tenia tres mesos ja l'hi van inscriure i ara és el soci número 1 d’una entitat amb tanta història com històries.

“El bàsquet dels primers anys era molt primitiu. Hi havia un defensa que no passava del mig del camp, com si fos futbol. Els jugadors llançaven a cistella amb dues mans. Els primers partits es jugaven en un camp de futbol onze contra onze. Després, a poc a poc, el joc va anar evolucionant. El club sempre va estar en primera línia, però l’explosió definitiva va arribar els anys 40, quan es va proclamar campió d’Espanya dues vegades", recorda Emilio Becker, un exjugador que destaca la feina dels pioners.

El Laietà ha aprofitant l’any del centenari per organitzar moltes activitats que serveixin perquè el llegat del club no es perdi. “Ser-ne soci és una cosa, però ser el president del centenari és una gran sort i m’ha permès descobrir unes anècdotes de les quals mai m’hauria assabentat. Aquest club és com una família i amaga unes històries humanes molt potents. Em sento un privilegiat que ha recollit amb orgull l’herència de cent anys d’història”, reconeix Jaume Riera, president de l’entitat.