L'atleta catalana que trenca estereotips: "Des del dia que vaig néixer, res ha sigut fàcil per a mi"

BarcelonaPaola Manjón de Olañeta juga a bàsquet des dels vuit anys. És per això que quan un company d'equip li demana que li passi la pilota, ella li proposa una posició millor per rebre. Amb una mirada de complicitat el dirigeix cap a la cantonada, on uns segons després li completa la passada. L'escena es produeix durant l'entrenament de divendres de l'equip ACIDH-Lluïsos de Gràcia, una de les dues sessions setmanals d'un combinat amb una passió que s'encomana.

"En el meu cas s'ha complert, però jo no crec gaire en el fet que els somnis sempre es fan realitat. La vida no sempre és de color de rosa com a les pel·lícules, però val molt la pena", diu a l'ARA la Paola, una jugadora amb una discapacitat intel·lectual lleu que fa uns dies va ser distingida per l'Ajuntament de Barcelona amb el Premi Dona Esportista. "El seu compromís amb l’esport adaptat és un exemple d’esforç i superació", va destacar el jurat. Ella li treu importància. "No tinc paraules. Soc la primera dona amb una discapacitat a la qual es dona el premi, però m'agradaria pensar que en vindran més. Jo jugo perquè m'ho passo bé i l'ambient amb els meus companys és molt bo", resumeix.

L'entrenament té tantes cistelles com riures i això li serveix per recarregar les piles després de treballar com a operària de parcs i jardins. "M’agrada la meva feina de jardinera perquè estic en contacte amb la natura i treballo en equip. Cada dia és diferent. A més, el meu horari laboral és compatible amb el bàsquet, la meva gran passió", assegura. La Paola és una de les dues noies d'un equip format per persones amb intel·ligència límit o discapacitat intel·lectual lleu. "En principi, els equips de la competició són masculins, però nosaltres ens hi vam integrar sense cap problema", explica amb naturalitat.

Exemple de superació

La Paola va néixer a Santo Domingo (República Dominicana), on va passar els dos primers anys de la seva vida a un orfenat del govern dominicà. La Mercè, de Barcelona, i el Rafael, de Sevilla, la van adoptar i des d'aleshores sempre ha viscut a Catalunya. Els primers anys a Sant Cugat i després al barceloní barri de Gràcia, on ara juga amb els Lluïsos.

"Des del dia que vaig néixer, res ha sigut fàcil per a mi, però amb el suport de la meva família i de molts professionals he pogut anar superant els obstacles. Ser dona, negra i néixer a la República Dominicana no em va posar les coses fàcils. El bàsquet va ser la meva salvació contra l'assetjament i el racisme", reconeix. Quan va començar a interessar-se pel bàsquet, alguns nens no volien que jugués amb ells. "Em deien «negra» de manera despectiva. Sovint acabava sola a un racó de la pista, em sentia molt trista", recorda. L'assetjament escolar la va apartar un temps del bàsquet, esport al qual després va tornar. "Crec que no ho van fer amb mala fe. La gent no estava tan conscienciada amb les diferències. Ara ja no hi penso gaire, en tot allò, ho tinc oblidat, però els monitors van preferir apartar-me a mi que a les persones que em feien assetjament", diu.

L'any 2023 va guanyar la medalla d'or amb la selecció espanyola als Special Olympics World Games de Berlín. La Paola, que posa en valor el llegat de l'Enric Blesa, el director dels Special Olympics Espanya que va morir al setembre, intenta aportar el seu gra de sorra en favor de la visibilitat de l'esport adaptat. "Si som esportistes amb discapacitat, desapareixem dels mitjans de comunicació, però si a sobre som dones amb discapacitat, llavors desapareixem del tot", acostuma a dir. L'estiu passat va participar en una exhibició als Jocs Paralímpics de París. Un documental (Más allá del deporte) resumeix la seva història de superació.