Un ofici en quarantena

BarcelonaEls jugadors de bàsquet estan acostumats a viure llargues temporades lluny de casa. Però hi ha tants esportistes com maneres d’adaptar-se al país d’acollida. Alguns estudien català. D’altres, en canvi, no arriben ni tan sols a canviar l’ús horari. La crisi del coronavirus ha alterat les rutines i cada esportista porta el confinament com pot. Als que viuen sols, la situació els angoixa. Malcolm Delaney (Barça) i David Walker (MoraBanc Andorra) van decidir desobeir els consells dels seus clubs, fer les maletes i marxar als Estats Units. “Cada situació personal és diferent. El club ens va recomanar quedar-nos a Andorra i evitar possibles problemes per tornar si la competició es reprèn, però estar sol en un país que no és el teu en una situació així no és fàcil psicològicament. Els esportistes som gent normal i tot això també ens afecta”, recorda Nacho Llovet, que espera que si la Lliga Endesa es reactiva el seu company Walker pugui tornar. Al barceloní, el club andorrà li ha fet arribar una bici estàtica a casa, i ell s’ha construït un TRX casolà per intentar mantenir-se en forma.

Oliver Stevic, jugador del Joventut de Badalona, té el cap molt ben moblat. “Els esportistes estem acostumats a ser lluny de casa. Per a mi és normal estar 9 o 10 mesos a l’any fora del meu país. La crisi del coronavirus hi ha afegit una mica de preocupació, però tampoc ha canviat tant la meva manera de relacionar-me amb la família. Ara fem més videotrucades, com tothom, però res més”, assegura. El pivot serbi de la Penya ha sabut construir-se una nova rutina. “Els primers dies del confinament van ser com un cap de setmana allargat, però al cap de pocs dies em vaig adonar que necessitava organitzar-me el temps, crear-me una rutina. Quan la vaig tenir, tot va ser més fàcil. Faig esport, però també m’he apuntat a alguns cursos i estic estudiant. Quan arriba la nit, miro alguna sèrie. Suposo que tot depèn del tipus de persona que ets, de si t’agrada més sortir o ets més casolà”, resumeix.

“Tot depèn de la situació”

Els preparadors físics dels equips de l’ACB supervisen un pla d’entrenament per a aquests dies tan atípics, però cada jugador és un món i no totes les cases són iguals. “La Lliga Endesa té la voluntat d’acabar la competició. Primer per un tema de justícia esportiva -¿qui ha de ser el campió i qui ha de jugar la competició europea la pròxima temporada?-, però també per un tema econòmic. El tema és que al final tot depèn de la situació sanitària. Estant confinats podem treballar la força, però l’explosivitat és una mica més difícil. I del control de pilota ja ni en parlem. Els especialistes ens diuen que més o menys necessitarem la meitat del temps que estiguem aturats per poder competir una altra vegada”, argumenta Llovet. Si el confinament arriba a les sis setmanes, els jugadors haurien de fer una pretemporada d’almenys tres setmanes. “Estem parlant del fet que estarem un mínim de 45 dies sense tocar una pilota de bàsquet. Jo mai he estat tant de temps sense entrenar-me. Per tant, serà difícil tornar a la rutina i recuperar el nivell de joc que teníem en el moment de l’aturada”, afegeix Stevic.

Llovet té amics que s’han quedat sense feina o que s’han vist afectats per les retallades. “Jo soc un afortunat, però l’impacte d’aquesta situació en la societat serà molt gran. Tinc confiança que superarem aquesta crisi, però potser hem de ser conscients que mai arribarem al risc zero i això ens obligarà a repensar moltes coses. El més preocupant és la saturació dels serveis mèdics, pensar que no hi ha llits per a tothom”, reconeix el pivot català. “El bàsquet és la nostra feina i la nostra passió, però ara mateix la salut és el més important. Cada dia la situació millora i ara hem d’esperar”, diu Stevic, que no està gens preocupat pel seu futur professional. El jugador de la Penya té ara altres preocupacions. “Crec que ara mateix cap jugador està pensant en la pròxima temporada perquè encara no sabem ni com serà la societat i poden canviar moltes coses. Hi haurà canvis i hem d’estar preparats per acceptar-los”.