"Només hem guanyat cinc partits, però els hem celebrat molt"

LleidaMarta Clariana, una noia de 21 anys amb síndrome de Down, forma part del cos tècnic de l’equip cadet femení del Club Esportiu Maristes de Lleida. La jove, que des del mes de setembre s'ha integrat en el dia a dia del grup, s'ha convertit en una peça més d'aquest conjunt disposat a trencar barreres. L'entrenadora és Cristina Farreras. "La Marta es coneix molt bé les instal·lacions i li agrada molt el bàsquet, ja que ha format part d'alguns equips inclusius de Lleida. Va veure que el seu germà era entrenador de bàsquet i a ella també li feia il·lusió provar el fet d'estar en una banqueta d'un equip. "La família va parlar amb el club i el coordinador em va fer la proposta", diu a l'ARA Farreras, que és mestra d'infantil i primària. Les seves especialitats són l'educació física i les necessitats educatives especials.

"L'objectiu és acompanyar la Marta perquè pugui tenir el màxim desenvolupament dins del club. Des del setembre forma part del cos tècnic. Tot i que no té la titulació, ella actua com una segona entrenadora. Tinc dues ajudants i no faig distincions. Amb una treballo unes coses i amb l'altra, unes altres", argumenta Farreras, que compta amb l'ajuda de Laia Florensa com a entrenadora ajudant.

El procés que està vivint la Marta és molt enriquidor. "Després de la seva adaptació, la Marta ha anat creixent durant la temporada. Ella s'ha anat adaptant i aprenent quan i com donar consignes o els rols d'iniciació d'un exercici. A més, lidera el crit de l'equip a cada temps mort o al finalitzar l'entrenament. Tot ha requerit un aprenentatge, però el procés ha sigut molt positiu. Ella és molt activa a l'hora d'animar les jugadores, sigui xocant mans, aplaudint o celebrant cada acció", explica l'entrenadora.

"La Marta ha començat a llegir molt més el bàsquet. Si jo dic que un equip és molt intens, al cap d'una estona em ve i em ratifica que són molt dures. Vam fer una molt bona elecció de l'equip humà. No som un equip de la part alta de la classificació, però les jugadores estan experimentant un gran creixement, tant humà com en l'àmbit basquetbolístic. Està sent una temporada molt maca i la Marta ha encaixat molt bé", reconeix.

L'equip ha trobat una química molt positiva. "Tant jo com l'entrenadora com les jugadores estem aprenent moltes coses de la Marta. A mi m'aporta punts de vista diferents. Hi ha moments en què estem perdent per molts punts de diferència i ella ens recorda que encara es pot guanyar. La seva il·lusió s'encomana i això en determinats moments de partit t'ajuda. Viu cada moment amb moltes ganes. De vegades els hi dic a les jugadores que la posaria a jugar de tantes ganes com té d'ajudar l'equip", resumeix l'entrenadora del Club Esportiu Maristes.

Una pel·lícula com a inspiració

Quan era petita, la Marta jugava a bàsquet, però va ser el cine el que li va despertar la curiositat de seure a una banqueta: "Vaig veure una pel·lícula sobre un entrenador de bàsquet i em va agradar", reconeix.

"Quan acaba l'entrenament, jo crido 1-2-3 i les jugadores responen Maristes. Durant els escalfaments, xoco les mans de les jugadores. Durant els partits, animo molt", diu Clariana. La jove té molt clar el seu rol. "Quan estic a la pista, soc una entrenadora. Quan estic a fora, soc la seva amiga i m'agrada parlar amb elles. Durant els entrenaments vaig repetint algunes de les paraules de l'entrenadora, que és molt exigent", assegura. El seu entusiasme s'encomana. "Només hem guanyat cinc partits, però els hem celebrat molt", conclou amb satisfacció.