Les noies també juguen a bàsquet?
No hem tingut millor columnista a l’ARA que Laia Palau, una jugadora amb la mateixa capacitat per imaginar situacions sobre una pista de bàsquet que per extreure l’essència de totes les coses de la vida que valen la pena. L’esportista té un talent innat per captar emocions i transmetre-les. La primera vegada que la vaig entrevistar, en un hotel de València, em va recomanar un llibre i ho va encertar tant que des d’aleshores he seguit sempre les seves recomanacions culturals, ja fossin una cançó del Joan Miquel Oliver o una pel·lícula. M’agrada viure la vida amb els mateixos ulls que ella.
Una de les últimes coses que ha creat és el pròleg d’un llibre preciós (Les noies juguem a tot!) que han escrit entre la Natalia Arroyo i l’Elisa Sanjuan i que ha il·lustrat el Roger Zanni. “L’esport és per a mi una manera de viure. Hi ha moltes maneres d’estar en el món, però jo vaig trobar que la més divertida era viure a través de l’esport”, escriu la Laia Palau, que recorda que va començar a jugar a bàsquet quan tenia 10 anys en un equip de barri. “Aprens a explorar els límits del teu cos com si fos una illa deserta, a tenir-ne cura i fer-lo créixer com un roure. Aprens a tenir els ulls oberts per no perdre detall de la infinitat de coses que passen cada dia. Aprens que el cervell sempre ha d’estar en marxa per resoldre els misteris que se’t plantegin i que has de ser valenta per prendre decisions... Tot això he après fent esport i em fa sentir viva i poderosa”, argumenta.
L’objectiu del llibre, amb els seus textos i les seves il·lustracions, és demostrar que no hi ha esports per a nens i esports per a nenes. “Aprendre sempre és divertit. I aprendre és infinit! Practicar un esport et fa esforçar-te, aprendre, conèixer gent, construir ponts, fer amics, riure, acompanyar-se, compartir, somniar, posar-te a prova... En definitiva, és una gran aventura”, diu la jugadora de l’Spar Girona.
El llibre, que està escrit i il·lustrat amb enginy i sensibilitat, posa en valor el llegat tant de les pioneres que es van veure obligades a aixecar barreres com de les campiones actuals que fan de referents per a les generacions més joves. La seva funció de mirall obre mil camins per explorar que durant anys han estat tancats. La missió és que a cap noia li passi com a la filla de Justice Sikakane, la Liliana, que quan tenia quatre anys va veure un partit de la WNBA a la tele i va preguntar:“Pare, les noies també juguen a bàsquet?”