Nenad Dimitrijevic: "Encara que hi hagi gent que m'insulti, m'he sentit molt estimat a la Penya"

BadalonaNenad Dimitrijevic (Skopje, Macedònia, 1998) va arribar a Badalona amb només 14 anys, deixant la seva família i els seus amics en terres balcàniques, amb la meta de debutar algun dia al primer equip de la Penya. La seva adaptació va ser extraordinària: al cap de tres mesos ja parlava català amb els seus companys. Després de nou cursos vestint de verd-i-negre, el jove base canvia d'aires amb l'objectiu complert. Posa rumb a València, on iniciarà una nova etapa després d'haver meravellat amb el seu joc els aficionats de l'Olímpic, als quals sempre durà al cor. Neno, que ja se sent un badaloní més, abandona el Joventut i atén l'ARA per expressar com viu aquests moments i com ha viscut els últims mesos.

Abandones la Penya després de nou anys al club. Què t'emportes d'aquest llarg període?

— M'emporto amistats i persones a les quals sempre estaré agraït. També una pila de moments bons i dolents. Aquests últims m'han servit per créixer i fer-me millor jugador i millor persona, però els bons són els més especials. Sobretot les victòries en categories de formació.

A quines persones del club guardes més estima d'aquesta etapa?

— Primer de tot, en Josep López. Va ser qui més em va ajudar el meu primer any a Badalona. Va ser el meu tutor i sense ell no hauria sobreviscut en una cultura diferent. Jo estava lluny de casa i ell em portava a entrenar, m'ajudava a adaptar-me i m'ensenyava català. Sempre que tenia moments complicats i trobava a faltar la meva família, tenia el Josep al meu costat. Mai no ha deixat de cuidar-me. També m'emporto amb mi en Dani Miret, que és un dels tècnics més importants que he tingut. El vaig tenir a cadet i a junior i darrerament havíem tornat a coincidir al primer equip. La nostra relació ha anat creixent amb els anys i hem tingut molts bons moments. En Dani sempre m'ha ajudat. He après moltíssimes coses d'ell. Guardo un gran record també de Diego Ocampo, ja que em va donar l'oportunitat de debutar amb el primer equip quan tenia 18 anys. Vaig guanyar molta confiança amb ell i em va començar a donar molts minuts per l'edat que tenia. Tampoc m'oblido de Jordi Martí, que ha confiat en mi des que vaig arribar fins al meu últim partit, ni dels fisioterapeutes, el Kevin i l'Albert, i el doctor, el Dídac, que m'han cuidat en les moltes estones que hem passat junts.

Què és la Penya per a tu?

— És el lloc en què m'he transformat de nen a home. Ha sigut casa meva durant nou anys i això ha fet que Badalona sigui sempre especial per a mi. Durant aquest període la Penya m'ha ajudat a ser el jugador que soc avui, mentre els meus pares em formaven com a persona. Estic molt agraït.

Què t'ha fet decantar per marxar al València Bàsquet?

— Sempre he dit que després del Barça i el Madrid, el del València és el projecte més ambiciós d'Espanya. M'il·lusiona tot el que fan any rere any. Havia d'aprofitar aquesta oportunitat de competir per guanyar títols, ja que és el pas que havia de fer com a jugador. Ara mateix crec que és el millor lloc per continuar creixent.

Alguna gent, entre ells l'exjugador i expresident de la Penya Jordi Villacampa, t'ha acusat de desagraït un cop s'ha fet oficial que marxes al València. Com t'ha afectat llegir segons quins missatges?

— Sempre hi haurà gent que em criticarà, sobretot a Twitter, però moltes vegades ni ho llegeixo. Personalment no m'afecten aquests comentaris. Em preocupen més per la meva família i els meus amics. Em conec i ho tenia tot planificat. No pensava marxar de la Penya sense acomiadar-me. Dissabte [quan es va fer oficial l'acord] era un dia per celebrar juntament amb la meva família l'inici d'una nova etapa que m'il·lusiona molt. Des d'un principi tenia pensat acomiadar-me l'endemà, quan les aigües estiguessin més calmades. Hi ha gent que prefereix insultar i jutjar si les coses no surten com ells volen. Per això he de tenir paciència i fer-ho tot a la meva manera.

Què li diries a l'afició verd-i-negra, que ha seguit la teva trajectòria des que eres un adolescent fins avui?

— Gràcies per tot. M'he sentit molt estimat, sobretot els últims dos anys, quan el club ha anat cap amunt i hem crescut junts, i encara que hi hagi gent que m'insulti. Sempre he intentat fer gaudir al màxim l'afició amb el meu joc i espero que els aficionats puguin estar contents amb tot el que he donat a l'equip i al club. M'agradaria que em recordessin pels bons moments. Jo valoro molt el suport que he rebut tots aquests anys.

I a la part d'aficionats que independentment del que diguis et seguiran criticant?

— Això no ho puc controlar ni canviar. Cadascú és lliure d'opinar. Al final, a mi només m'importa el que pensa la meva família i les persones que són a prop meu.

Tothom s'esperava que aquest fos el teu últim any a Badalona, però ningú sabia que estava decidit. ¿Com has gestionat emocionalment aquest secret del domini públic que anava circulant cada setmana, sent tu el protagonista d'aquest serial tan confidencial? 

— Això m'ha fet focalitzar encara més en el bàsquet. Em volia centrar en acabar de la millor manera possible la meva etapa a Badalona, intentant ajudar l'equip a guanyar el màxim. Sincerament durant la temporada no pensava en això, ja que en tot moment m'he sentit jugador de la Penya. Era el meu deure i tenia el cap a Badalona. Els rumors m'entraven per una orella i sortien per l'altra.

Per què hi ha hagut tant de secretisme en aquest acord? Es podria haver anunciat abans de començar la temporada...

— Les dues parts vam decidir que era el millor. Cadascú es volia focalitzar amb la seva respectiva temporada i volíem fer-ho oficial una vegada acabés tot.

Sent un dels referents de l'equip, durant molts partits eres dels últims en entrar a la rotació. Acceptaves aquest rol? 

— M'hi vaig adaptar des del començament, ja que fa anys que tinc assignat aquest rol. Per a mi és més important acabar els partits que no pas començar-los. Un sempre en vol més, però al final aquestes decisions són de l'entrenador.

Quin pas endavant esperes fer a València?

— Estic treballant per arribar a la pretemporada al 100%. Vull aprofitar totes les oportunitats que em donin, ajudar l'equip sempre que ho necessiti i competir al màxim tant als entrenaments com als partits. Espero poder ajudar l'equip a guanyar partits, que és el més important. També tinc ganes de conèixer els meus nous companys i aprendre d'ells.

La plantilla encara s'ha de confeccionar, però de moment, com veus l'equip?

— Com bé dius encara s'ha d'acabar de perfilar. València és un dels tres millors equips d'Espanya i cada any tenen una plantilla dissenyada per competir els títols. La temporada passada ja tenien una plantilla llarga i competitiva, així que espero que els nous fitxatges puguem seguir amb la línia ascendent d'aquests últims anys. Tinc moltes ganes que arribi ja la pretemporada.

Si el València s'hagués classificat per a l'Eurolliga, aquesta pròxima temporada hauries disputat la màxima competició. Et veies preparat?

— Sí, però tampoc depèn de mi. M'ho prenc com una motivació per intentar lluitar per ser-hi l'any que ve. Haurem de lluitar per un títol important com és l'Eurocup. Vull seguir creixent com a jugador i, si ens ho mereixem, tant de bo puguem jugar l'Eurolliga la pròxima temporada, que precisament és un dels meus objectius des que era un nen petit.

Quins objectius et poses arribats a aquest punt de la teva carrera?

— Sempre és important créixer com a jugador perquè sóc conscient que encara em queda molt per millorar, però en aquests moments només penso en guanyar i en sentir-me un jugador important dins d'un equip guanyador.

Et veus retirant-te a la Penya?

— No se sap mai cap on poden portar els camins. Ara no puc parar-me a pensar en què passarà d'aquí a quinze anys, ja que en aquests moments estic només focalitzat en fer una nova temporada amb el València. No et sabria dir si els camins es tornaran a creuar, és una conversa que hauríem de tenir més endavant.