El nen que seia a la pitjor tribuna
Després de superar els Warriors en un play-in dramàtic, els Lakers comencen avui els play-off més difícils de la història. La franquícia de Los Angeles parteix des de la setena posició per intentar assolir un repte que sembla impossible: revalidar l’anell de campió. Només hi ha dues nances a les quals aferrar-se. La primera és la de LeBron James, un jugador acostumat a contradir qualsevol previsió. La segona és l’esperit de Kobe Bryant.
Moltes vegades hem escrit sobre el caràcter de la Mamba Negra, un competidor com cap altre. Acompanyada per Michael Jordan, la seva dona va aprofitar el discurs del Hall of Fame per recordar per què Kobe Bryant era tan especial. “Tots els atletes que han arribat al Saló de la Fama comparteixen el fet d’haver hagut de sacrificar-se per dedicar més temps a la feina. Les estadístiques de Kobe parlen per si soles. Ell estava en un nivell diferent: mai prenia dreceres, en el bàsquet, treballava en el seu joc i jugava tot i els problemes físics, com cirurgies, intoxicacions, un nas o un dit trencat o una grip. Va aprendre a fer servir la mà esquerra per jugar la resta de la temporada mentre se li curava el dit. Fins i tot va encistellar dos tirs lliures amb un tendó d’Aquil·les trencat i se’n va anar caminant al vestidor. No oblidaré mai com em va mirar quan va abandonar el parquet. La lesió va ser greu, però el seu retorn va ser superior”, va dir Vanessa Bryant.
“La gent no ho sap, això, però una de les raons per les quals jugava tot i les lesions i el dolor és que deia que es recordava de quan era un nen petit assegut a la tribuna amb el seu pare, veient els seus jugadors preferits. Podia recordar l'entusiasme i la felicitat de sentir-se afortunat per tenir un seient al pavelló. En Kobe no volia decebre els seus fans, especialment els que seuen més amunt a les tribunes, els nois amb el mateix entusiasme que ell tenia. Recordo preguntar-li per què no podia descansar en un partit si alguna cosa li feia mal. Em va dir: «¿I què passa amb els aficionats que poden veure’m només aquesta vegada?» Ell no s’oblidava mai dels seus fans. Si pogués, hauria jugat cada minut de cada partit”, va afegir.
En uns temps en què la distància entre els esportistes d’elit i els aficionats ha crescut, recordar les paraules de Kobe és tota una inspiració per no oblidar la veritable raó de ser de qualsevol esdeveniment esportiu: il·lusionar els aficionats que paguen una entrada.
