BarcelonaSeveriano Peñarroya té 81 anys i durant molts anys es va guanyar la vida com a paleta al sector de la construcció. Després, va fer hores i hores en un bar. Els seus orígens humils són bàsics per entendre el caràcter lluitador del seu fill, Joan Peñarroya, el nou entrenador del Barça de bàsquet. El tècnic, a qui ningú li ha regalat mai res, porta incorporat l'esforç al seu ADN.
"Quan jo tenia 14 o 15 anys i jugava a futbol va ser el meu pare el que em va convèncer per passar-me al bàsquet. El meu caràcter prové d'on m'he criat. Ell era paleta i es dedicava a la construcció. Més endavant va regentar un bar", explica Peñarroya, que aquest dissabte té la primera prova de foc contra el Reial Madrid (18.30 h, Movistar Plus+). Després d'una temporada en què l'equip blanc es va endur set dels nou enfrontaments directes, el conjunt culer s'aferra a la pissarra de l'entrenador de Terrassa per reconstruir un projecte que necessita bones notícies.
Quan Peñarroya va fitxar pel Barça, el seu pare va celebrar la notícia com pocs. "Va embogir, ell és més culer que el pal de la bandera", reconeix el tècnic. La negociació va ser senzilla. El primer a posar-se en contacte amb mi va ser Mario Fernández, i a partir d'aquí vam tenir una comunicació molt fluida amb ell, Joan Carles Navarro i Josep Cubells. "Van ser 4-5 dies en què em vaig adonar de la transcendència del club", reconeix l'entrenador a Time out, un reportatge de l'ACB dirigit per Marc Ramon i editat per Alejandra Llambés.
Joan Peñarroya és el soci número 150.331 del Barça. "Quan vaig començar a entrenar somiava en arribar a dalt de tot. A nivell sentimental, ja que tota la meva família és culer, ser entrenador del Barça és el màxim. Però espero que el millor moment encara hagi d'arribar, i sigui aixecant títols", explica.
"Tinc moltes ganes, molta ambició, responsabilitat i soc conscient que la feina serà dura. Segur que hi haurà moments complicats, però tenim les eines per fer una molt bona temporada. Ara és moment de construir, però el meu objectiu és que el Palau estigui content amb el que veu cada setmana sobre la pista", diu Peñarroya, que afegeix: "Soc de dia a dia i de treball, però sí que sé que el Palau és un públic expert, acostumat a veure grans equips. El meu currículum diu que els meus grups tenen segell i l'objectiu és que transmetin el que el culer vol", analitza l'entrenador, que diumenge va aixecar el títol de la Lliga Catalana.
La temporada passada Peñarroya va ser destituït del Baskonia molt aviat, però l'entrenador ha sabut aprofitar els mesos sense equip per veure molts partits de bàsquet. "No m'havia passat mai que em destituïssin, i menys encara tan aviat", reconeix.
"No volia ser entrenador"
"Quan era jugador no, no vaig pensar mai que seria entrenador. Quan portava un any i mig retirat, un amic, el president del CB Olesa, em va convèncer per provar-ho. Vaig ser-hi tres temporades i va ser quan la feina d’entrenador em va començar a agradar. El bàsquet sempre m’ha apassionat i sempre l’he viscut molt, però quan era jugador no sabia què faria després. Quan ho vaig provar em va apassionar. És diferent de jugar, però em va picar el cuquet. Quan va arribar la proposta de l’Andorra és quan vaig fer el salt definitiu per intentar ser professional", recorda.
Peñarroya posa en valor el nivell de la Lliga Endesa. "Crec que aquesta és una competició rica i de vegades es valora poc. Tots els entrenadors estrangers ho veuen. Aquesta lliga té molt nivell i tàcticament és complicada. El bàsquet sempre evoluciona, però al final tots juguem coses semblants. Intento no complicar-me gaire la vida i que el jugador estigui còmode a la pista, en funció de les seves virtuts i dels seus defectes. Intento adaptar-me. Es tracta de tenir els jugadors implicats i compromesos i deixar fer. Prefereixo que el partit acabi 100-99 que 65-64, però també hem de saber guanyar partits per 65-64", diu.