Deu hores per redescobrir Michael Jordan

Barcelona"Quan la gent vegi el documental pensarà que soc un personatge horrible. Però han d’entendre que en aquell moment vaig comportar-me així perquè necessitava que fóssim durs en els play-off. Havíem d’enfrontar-nos a Indiana, Miami i Nova York a la Conferència Est. Necessitava ser rude. Quan la gent vegi les imatges, no estic segur que entenguin per què era tan intens, per què vaig fer totes aquelles coses, per què vaig actuar així i per què vaig dir tot això”. The last dance ( El último baile), un documental que dilluns estrena a Netflix els dos primers episodis d’una sèrie de deu, despulla Michael Jordan, considerat per molts com el millor jugador de bàsquet de la història.

El documental, que està dirigit per Jason Hehir, comença a l’etapa universitària, un període en què Jordan li plorava a la seva mare, la Dolores, cada vegada que li arribava una factura telefònica. La sèrie dissecciona la intrahistòria del creixement dels Chicago Bulls, una franquícia de la NBA que va passar de perdre 55 partits en una temporada a guanyar sis anells de campions. “Jordan i els Bulls dels anys 90 no van ser només estrelles de l’esport, sinó un fenomen global. Va ser una oportunitat increïble per explorar els extraordinaris impactes d’un home i un equip”, diu Hehir, que va arribar a acumular més de 10.000 hores de continguts durant els tres anys que ha dedicat al projecte. En total, 106 entrevistes i 5.000 pàgines de guió. Tot i que el mític dorsal 23 és un dels esportistes sobre els quals més s’ha escrit i parlat, el director aconsegueix reconstruir alguns moments que fins ara eren desconeguts.

Un dels passatges més esperats és el de Kobe Bryant. La conversa amb l’exjugador dels Lakers es va gravar uns dies abans de la seva tràgica mort en un accident d’helicòpter. L’entrevista aporta un detall que entendrirà molt els espectadors. “Escoltar Kobe en aquella xerrada dient que ell, Michael Jordan, era com el seu germà gran i després veure Michael amb el ja famós discurs en el funeral públic de Kobe, en què deia allò de «descansa en pau, germà petit», demostra com de genuïna s’havia tornat la relació entre ells dos. L’escena és molt colpidora”, avança Hehir.

La dependència de guanyar

Conviure amb Jordan no era senzill i l’any 1992 Sam Smith ja va alertar d’alguns passatges foscos de la seva trajectòria a The Jordan rules, una biografia gens amable que va treure a la llum els seus mètodes per portar els seus companys al límit. El documental aporta noves perspectives. “Vaig empènyer la gent quan no volien ser empesos. Vaig desafiar les persones quan no volien que les desafiessin. I em vaig guanyar aquest dret perquè els meus companys d’equip que van venir després de mi no van suportar totes les coses que jo vaig suportar”, reconeix Jordan, que va creuar alguns límits durant els play-off del 1998. “Quan la gent vegi la manera com vaig tractar Scott Burrell pensarà que soc una persona horrible. Però han d’adonar-se que la raó per la qual el tractava així és perquè necessitava que fos dur en els play-off. Necessitava saber que podia comptar amb ell”, argumenta.

La nostàlgia és un protagonista més del documental. The last dance arrenca amb la silueta d’un home assegut mirant a l’horitzó enmig d’una gran mansió. “Vull que et sentis com jo. Que sentits les meves llàgrimes quan vaig guanyar el primer títol. Volia sentir aquelles llàgrimes i aquell dolor en acabar cada temporada. I això és difícil. És com una dependència que sempre forma part de tu”, explica Jordan, que no és l’únic protagonista d’aquesta sèrie documental, que també deixa espai per a les disputes entre Jerry Krause i Phil Jackson o per a les aportacions d’Scottie Pippen, Steve Kerr, Dennis Rodman i fins i tot Barack Obama, amic personal del gran protagonista.