BarcelonaVint-i-sis anys després de néixer a Wisconsin (EUA), Megan Gustafson va ser nacionalitzada espanyola. El 14 de juny, el ministeri de Justícia va activar la carta de naturalització de la nord-americana per "circumstàncies excepcionals". Aquestes condicions són, simplement, que juga bé a bàsquet. La ministra Pilar Llop va signar el decret i, per tant, la selecció espanyola es va poder reforçar, tot i que l'esportista no tenia cap vinculació prèvia amb Espanya i tan sols coneixia el país de les vegades en què hi havia jugat com a rival d'algun equip d'Eurolliga.
Ningú dubta de la qualitat de la jugadora, que la temporada passada va ser la màxima anotadora de l'Eurolliga amb l'Olympiakos, però la seva nacionalització ha aixecat molta polseguera. L'objectiu de la Federació Espanyola és que pugui ser una peça clau en la fase de classificació de l'Eurobàsquet, el torneig preolímpic i, si Espanya es classifica, els Jocs Olímpics de París 2024.
"Estem contents de tenir la Megan amb nosaltres. Crec que aportarà molt de talent i molta qualitat al nostre equip. La veritat és que tenim bones jugadores en aquesta posició, com bé heu vist a l'últim Eurobàsquet, amb la Paula Ginzo, la Laura Gil i la Raquel Carrera. També jugadores joves que s'aprofitaran de la qualitat, el talent i l'experiència de Megan per continuar progressant. Ens encanta tenir-la aquí, sobretot perquè es vagi adaptant a l'equip, coneixent el sistema, el cos tècnic i la federació. És un luxe. Esperem que es pugui incorporar als partits com més aviat millor. És un bon fitxatge, el que hem fet", explica Elisa Aguilar, presidenta de la Federació Espanyola (FEB).
Gustafson, que a la WNBA competeix amb les Phoenix Mercury, va començar el procés de naturalització durant la primavera amb l'objectiu de disputar l'Eurobàsquet amb la selecció espanyola, però un endarreriment en la tramitació dels papers va impedir-ne la inscripció per ben pocs dies. "M'hauria agradat venir una mica abans, així hauria pogut ajudar a l'Eurobàsquet. Però crec que van fer una feina increïble. Ho vaig veure des de la distància. Vaig haver d'anar a Los Angeles un parell de vegades, a l'ambaixada, perquè hi ha molta paperassa. Ho vaig poder fer i, per sort, he tingut molta ajuda de la Federació Espanyola. També molta comunicació amb el meu agent, cosa que va ajudar", reconeix la pivot.
"Vaig tenir l'oportunitat d'aconseguir la nacionalitat espanyola i això és el que volia. Volia formar part d'una cosa una mica gran i sempre he pensat que, des que em vaig fer professional, ha estat difícil per a mi trobar una llar. He estat movent-me, cada any en un equip diferent, i des de la universitat no he estat capaç de trobar-ne. Estic encantada de tenir una relació a llarg termini amb Espanya", explica Gustafson.
Baixa contra Croàcia
Gustafson està concentrada amb la selecció espanyola, però encara no ha pogut disputar el partit d'aquest dijous a Split contra Croàcia (65-70) perquè arrossega unes molèsties físiques. La cita corresponia a la fase de classificació per a l'Eurobàsquet del 2025.
El cas de Gustafson té moltes similituds amb el de Lorenzo Brown, que, tot i no parlar castellà i no haver jugat mai a la Lliga Endesa, va ser el base de la selecció espanyola a l'Eurobàsquet. La seva única vinculació anterior coneguda amb el projecte és que quan Rudy Fernández jugava als Portland Trail Blazers, el nord-americà solia escollir la franquícia d'Oregon per passar les tardes amb un videojoc, però després de la lesió de Ricky Rubio i la baixa de Sergio Rodríguez, la Federació Espanyola va reclutar-lo. La seva nacionalització va ser acordada pel consell de ministres després de les gestions dutes a terme pel Consell Superior d'Esports i va ser justificada "per afrontar els compromisos internacionals amb les màximes garanties possibles".