Maya Moore completa la seva millor assistència

BarcelonaUns mesos després que Maya Moore anunciés que s'apartava del bàsquet per ajudar un pres a demostrar la seva innocència, un jutge ha anul·lat la condemna de Jonathan Irons. en declaracions que recull ESPN

La sentència del jutge Daniel Green ha acceptat la petició d'Irons d'habeas corpus, i ha anul·lat les seves condemnes per robatori i agressió. A més, ha fixat un període de 15 dies per sol·licitar una revisió del tribunal d'apel·lació. "És un bon dia, però encara no s'ha acabat del tot", ha assegurat Kent Gipson, l'advocat d'Irons.

Un robatori jutjat amb irregularitats

Quan només tenia 16 anys, Jonathan Irons va ser condemnat a 50 anys de presó per un robatori en un suburbi de St. Louis. En l'atracament van disparar al propietari de l’establiment, l’únic testimoni del cas, que va acusar el noi. Els investigadors no van trobar versions presencials alternatives, empremtes dactilars, proves d’ADN ni mostres de sang per reforçar la versió inculpatòria dels fets, però el jurat popular, format íntegrament per blancs, va considerar el jove afroamericà culpable. Algunes de les declaracions clau ni tan sols van ser enregistrades.

L’any 2017 Maya Moore, considerada una de les millors jugadores de bàsquet del món, va visitar la presió de Jefferson City, a Missouri, on va conèixer Irons, que ara té 39 anys. L’escorta, que la temporada passada va deixar de competir per dedicar-se a aprofundir en la seva fe i centrar-se en la religió, va decidir mantenir-se allunyada de les pistes per centrar els seus esforços en ajudar el pres, que buscava recursos per apel·lar la seva condemna. Ella el va considerar innocent des del primer moment. “Estic en un moment bo de la meva vida i no vull canviar res. El bàsquet no ha sigut el més important per a mi. He pogut descansar i connectar-me amb les persones que m'envolten”, va dir en un reportatge del New York Times que va deixar glaçat el món de la cistella.

Una segona temporada sense jugar li tancava les portes de disputar els Jocs Olímpics de Tòquio, on Moore tindria l’oportunitat de sumar la seva tercera medalla d’or olímpica. El que no queda clar és si aquesta decisió significava la seva retirada definitiva. “No crec que aquest sigui el moment adequat perquè em retiri. La jubilació és una cosa important i hi ha una manera adequada de fer-ho bé. Aquest no és el moment”, va argumentar, fent créixer el misteri sobre la seva decisió. Al mateix temps, però, Moore semblava estar una mica de tornada de tot el que té a veure amb el bàsquet. “He tingut una experiència única en aquest esport. He viscut el millor de la meva feina, i ho he fet en diverses ocasions. No em queda res més que vulgui experimentar”, va recordar la jugadora.

"Les noies també juguen a bàsquet?"

Un dia Justice Sikakane va portar la seva filla, la Liliana, una nena de quatre anys, a veure el seu primer partit de la WNBA. La família va assistir a un enfrontament entre les Minnesota Lynx i Los Angeles Sparks. De camí al pavelló, la nena va fer una pregunta: “Pare, les noies també juguen a bàsquet? Les posen a la tele?”

Uns minuts després va obtenir la resposta. “Quan va veure sortir del túnel Maya Moore, Seimone Augustus i la resta de jugadores es va quedar sense paraules. Es va girar, em va mirar i em va dir que eren noies”, va relatar el pare. Després del partit, el Justice i la Liliana van sortir al carrer, on el pare va fotografiar la nena just al davant de l’enorme mural que mostra Maya Moore amb la seva imatge icònica, la dels braços estesos. La Liliana va tenir clar que de gran volia ser com Maya Moore. El Justice va compartir el moment a través de les xarxes socials i la imatge es va convertir en viral. Les Minnesota Lynx van convidar la Liliana a un entrenament, i allà va tenir l’oportunitat de conèixer personalment Maya Moore i fer-s’hi totes les fotos que va voler.

Moore va créixer amb una fotografia molt semblant de Michael Jordan a la seva habitació. Una frase acompanyava la imatge del mític jugador dels Bulls: “Cap ocell vola massa alt si vola amb les seves pròpies ales”. Aquella frase es va convertir en una inspiració per a la jove, que passarà a la història com una de les grans jugadores de tots els temps. Quan Moore va néixer, la WNBA encara no existia i va haver de buscar referents masculins per motivar-se. Uns anys després la situació ha evolucionat i les noies ja tenen al seu abast exemples femenins d’èxit. “La nena només té quatre anys i probablement encara no entén què ha viscut, però quan sigui gran en tindrà un record, una llavor dins la imaginació, i això li obre un grapat d’oportunitats per fer el que es proposi en aquesta vida”, va resumir Moore.