Marc Garcia: “A tothom li agrada jugar, però jo he vingut a treballar i a millorar”

EncampEl 29 de maig Marc Garcia va començar un ambiciós pla de treball de deu setmanes per aprofitar l’estiu. L’escorta de 21 anys es va posar a les ordres d’Arnau Moreno. El preparador físic, que va deixar l’ICL Manresa per marxar a l’Obras Basket de l’Argentina, li va fer suar la cansalada. El seu esforç ha sigut molt ben valorat per Sito Alonso.

L’estiu ha sigut una mica diferent, oi?

Quan vaig acabar la temporada tenia clar que havia de fer alguna cosa a l’estiu per millorar físicament i tècnicament. Havia de passar moltes hores al gimnàs i a la pista. L’Arnau Moreno em va dissenyar un pla específic per millorar. Quan vaig acabar la temporada, vaig fer una setmana de vacances i després m’he dedicat a treballar tant com he pogut.

Quines han sigut les teves primeres sensacions amb l’equip?

Molt bones. L’equip està començant a rodar i els jugadors ens estem coneixent tot just. Es tracta d’anar fent passos endavant.

Què n’esperes de la temporada?

No n’espero res en especial. Tan sols vull agrair l’oportunitat que m’han donat i treballar el màxim possible per millorar. Espero donar tot el que em demani el Sito Alonso.

La temporada és llarga però l’equip té 15 jugadors. Et preocupa tenir-hi minuts?

Com a tothom, m’agrada jugar, però he vingut aquí a treballar i a seguir millorant. Jugar amb el filial? Això ho marcarà el Sito, que serà qui dirà el que em va bé a mi i a l’equip. Ell decidirà quina és la millor opció.

Quan l’estiu del 2016 vas marxar a Sevilla, t’imaginaves que tindries l’oportunitat de tornar tan aviat?

El Betis va passar per una situació en què no sabia si jugaria a la Lliga Endesa o a la LEB Or. Em van donar aquesta oportunitat i no m’ho vaig pensar dues vegades. Vaig decidir acceptar la proposta i donar tot el que pugui per seguir millorant.

Tornes molt més madur en comparació de quan vas marxar.

La temporada passada va ser d’aprenentatge total. Mentalment em va ajudar molt per aprendre a superar les situacions dures i crítiques que viu un equip. Aprens realment que res és fàcil, que tot s’ha de lluitar cada dia, que t’ho has de guanyar molt. Ara torno amb una altra mentalitat.

Quin és el millor camí per arribar al primer equip des del planter?

No ho sé, cada jugador té el seu propi camí. No és el mateix per a Mario Hezonja que per a un altre que necessiti més rodatge. Vaig començar a jugar a bàsquet amb cinc anys. El meu pare em portava sempre a fer llançaments a la Salle de Manresa.

El públic demana guanyar però també vol tenir un equip amb gent de casa.

El somni de qualsevol jugador del planter del Barça és arribar al primer equip i ho donarem tot per intentar aconseguir-ho. La nostra missió és ajudar-lo tant com puguem i intentar fer que l’equip sigui millor.

Quins records tens de la Masia?

Va ser molt divertit perquè comparteixes moltes vivències amb joves d’altres esports. Vaig fer-hi molts amics. És una bona manera per dedicar moltes hores al teu esport, perquè t’ho posen molt fàcil per compaginar el bàsquet amb els estudis. A mi em va tocar compartir habitació durant dos anys amb el Ludde Hakanson i ara som com germans.

Els joves, com veieu Navarro?

Com una llegenda viva del bàsquet, que ho ha donat tot pel club. És un gran focus en què fixar-te per seguir millorant. És com un ídol i un Déu del barcelonisme.

On t’imagines d’aquí uns anys?

Ser al Barça tota la vida és el que somniem des de ben petits, però no pots pensar en el futur. En el meu cas, em centro en el dia a dia. He de seguir millorant, esforçant-me i fent passos endavant. El que hagi de passar, passarà. Si hi ha una cosa que la fas bé, no la pots abandonar.

L’estiu del 2016 vas tenir el comiat perfecte de les seleccions inferiors amb una medalla.

Ningú s’ho esperava. Vam anar a l’Europeu U20 a disfrutar i a viure el moment. Acabar-lo amb un or va ser increïble, indescriptible.