Abrics per combatre el fred (i la decadència) de Baltimore

BarcelonaBaltimore té més esportistes famosos que glamur. La decadència que desprèn la ciutat contrasta amb l’exitosa imatge que transmeten algunes cares conegudes que s'han criat als seus carrers, que es van donar a conèixer gràcies a la mítica sèrie The wire. Focus de disturbis i protestes racials, els seus barris també han servit per veure els primers passos de jugadors com Malcolm Delaney, que quan tenia cinc anys ja jugava contra els nois de 10 o 12 anys. "El barri respectava la meva família i mai vam caure en el parany", diu. Primer va compaginar l'esport de la cistella amb el beisbol i el futbol americà, però decebut per la poca confiança que li donava el seu entrenador va decidir abandonar la pilota ovalada.

Mentre imitava els moviments de Michael Jordan i Allen Iverson, Delaney va anar fent fortuna com a jugador de bàsquet. Carmelo Anthony, cinc anys més gran, el va apadrinar per a un dels seus programes d'ajuda per a joves i la seva exitosa etapa a l'institut li va obrir les portes de Virginia Tech. Després de no ser escollit per cap equip de la NBA al draft, l’estiu del 2011 va signar per l’Élan Chalon francès. La seva primera experiència a Europa va ser profitosa i va guanyar la lliga francesa, fet que el va portar la temporada següent, 2012/13, al Budivelnik d’Ucraïna. La temporada 2013/14 Delaney va jugar a les ordres de Svetislav Pesic al Bayern Munic. Amb l’equip alemany va disputar l’Eurolliga per primer cop (13,9 punts, 3,4 rebots i 4,5 assistències en 28 minuts) i també va guanyar la lliga alemanya, la BBL, competició en la qual va ser escollit MVP de la competició i també de la final. Els dos cursos següents, del 2014 al 2016, Delaney va marxar al Lokomotiv Kuban. Al club rus va disputar l’Eurocup el primer curs i l’Eurolliga la segona temporada, quan es va classificar per a la final four en una campanya en la qual va coincidir amb Víctor Claver. L’estiu del 2016 Delaney va signar un contracte de dues temporades amb els Atlanta Hawks de la NBA. El base va disputar un total de 127 partits amb una mitjana de 18 minuts i 5,7 punts per partit. Més que pel seu joc, serà recordat pel seu altruisme, ja que va donar 400 abrics a una associació que buscava recursos per als joves més desfavorits de la seva Baltimore natal.

El seu últim equip abans d'aterrar al Barça, la temporada 2018/19, va ser el Guangdong Southern Tigers de la Xina, on va disputar 37 partits amb una mitjana de 19,4 punts, 6,1 rebots i 5,7 assistències per partit. Les seves primeres setmanes amb la samarreta blaugrana han sigut sòlides, però el jugador nord-americà encara sent que pot aportar més coses. "L’equip es manté unit. Em vaig posar molta pressió per adaptar-me aviat i vaig sacrificar algunes coses del meu joc per estar segur que tots els meus companys estaven còmodes sobre la pista. Tenim molts jugadors que estan acostumats a ser la referència del seu equip. Els primers dos mesos els he dedicat a això. Ara he de ser més agressiu i tenir més confiança en el meu joc. Sé que els meus companys m’ajudaran i el mes de desembre és tot un repte per a mi", diu. L'equip blaugrana visita aquest divendres (18 hores, DAZN) la pista del Khimki, un rival que ha guanyat els quatre partits que ha disputat com a local. El Maccabi, el Kirolbet Baskonia, el Panathinaikòs i l'AX Armani Exchange de Milà han sigut les seves víctimes. "Hem de jugar al nostre millor nivell. Ells són un bon equip, però nosaltres ens hem de centrar en estar concentrats. Tinc confiança contra tothom. El Kimkhi ha tingut moltes lesions, però té un bon equip i és especialment perillós quan juguen a casa. Són ràpids i tenen molts jugadors que poden anotar, com Shved, que és un dels millor anotadors de l’Eurolliga. Hem de seguir el nostre pla de partit", adverteix el base.

"Contra el CSKA de Moscou no vam jugar al nostre nivell habitual, vam permetre massa punts de transició i el nostre joc ofensiu va ser terrible. Vam aprendre la lliçó i ara només es tracta de fer el que hem de fer. Hem de mantenir la nostra personalitat i seguir el que el nostre entrenador ens diu. Si no ho fem, com vam demostrar contra el Madrid o el CSKA, podem arribar a jugar molt malament. Tots els partits són importants, però guanyar fora de casa és important perquè venim de perdre a casa", recorda Delaney, que es troba còmode amb l'acumulació de partits. "Som professionals i això és bàsquet. Estic acostumat a jugar tres partits per setmana tant als Estats Units com a la Xina. Es tracta de mantenir-nos sans. Si tot va bé, aviat recuperarem un parell de jugadors i això ens permetrà créixer", pronostica.

El fet que encara no hi hagi data per a la reaparició dels bases Kevin Pangos i Thomas Heurtel no preocupa Svetislav Pesic. "Malcolm Delaney millora cada dia. Ell necessitava temps per adaptar-se a un equip com el Barça i, a més, va tenir uns problemes físics d'adductors, però ara està molt bé", opina el tècnic, que també elogia la feina de Leandro Bolmaro i Ádám Hanga. "La temporada és molt llarga i és millor que tant Pangos com Thomas estiguin del tot bé per reincorporar-se a l'equip i donar descans a alguns jugadors que juguen molts minuts en aquesta posició", analitza. Víctor Claver, per la seva banda, començarà la setmana vinent a treballar amb els seus companys.