Lucas Mondelo, un confinament a 10.000 quilòmetres de distància
L'entrenador de bàsquet està passant la pandèmia pel coronavirus al Japó
BarcelonaLucas Mondelo i Iván Torinos són dos entrenadors catalans als quals la pandèmia ha agafat al Japó, on treballen per al Toyota Antelopes, un club de bàsquet femení. Quan acabi el confinament, tothom tindrà moltes històries per explicar, però les seves vivències al País del del Sol Naixent donen per escriure un llibre. "Aquí van reaccionar molt aviat per aturar-ho tot. Van limitar els viatges. Cec que la seva cultura, que ja inclou el distanciament social i l'ús habitual de la mascareta, els ha ajudat molt. Tot i que els joves han relaxat molt els seus costums, el seu tarannà els ha jugat a favor. Les institucions no t'imposen res, t'aconsellen que et quedis a casa i teletreballis, i tothom fa cas. Aquí no prohibeixen les coses, però tothom entén que quan un superior t'aconsella alguna cosa has de fer cas. No és optatiu", diu Mondelo.
"No he pogut tornar a casa perquè la pandèmia em va agafar al Japó, on havia de fer un treball de posttemporada amb les jugadores del meu equip. Els meus pares són grans i evidentment estic preocupat per com estan la família i els amics", relata Mondelo. L'estat d'alarma finalitza el 31 de maig. "El plàning previst per a aquests mesos s'ha endarrerit. "Havíem de començar a l'abril, però ens posarem en marxa a finals de mes. Les jugadores aniran a entrenar-se en solitari. Faran un treball aeròbic i una sessió de tir pel seu compte, amb la supervisió d'una fisioterapeuta. Treballaran per parelles, però separades, cadascuna a una cistella. Quan arribin a la instal·lació hi haurà un protocol molt estricte que hauran de seguir, on no faltarà la neteja amb gel hidroalcohòlic i el control de la temperatura", explica Mondelo. El tècnic té un full de ruta molt ben delimitat per als pròxims mesos. "L'1 de juny començarem una feina a mitja pista de tècnica i tàctica individual. De vegades ens oblidem que durant la major part del temps una jugadora està sense pilota o defensant, ja que la pilota només la pot tenir una de les deu jugadores. És per això que aquest treball és molt útil", explica l'entrenador. Tant ell com el seu cos tècnic hauran de portar mascareta i registrar on i amb qui han estat durant les últimes hores. "Això els permet localitzar i acotar els focus si hi ha algun rebrot", assegura.
El 15 de juny l'equip començarà a fer entrenaments normals, amb contacte. "La previsió és aprofitar el mes de juliol per introduir càrregues de força i començar a jugar partits amistosos, ja que el 19 de setembre tenim el primer partit oficial", repassa Mondelo. L'esport s'organitza de manera molt diferent al Japó. "Aquí les empreses no són patrocinadores dels equips, sinó que en són les propietàries. Passa al bàsquet, però també al futbol i al beisbol. Toyota, que és el meu cas, compta amb unes 80 persones dedicades exclusivament a les seccions esportives. L'equip masculí té un pavelló i el femení, un altre. A més, comptem amb un tercer recinte que és on juguem els partits. Els mitjans per treballar són brutals", explica.
Gràcies a l'aportació d'entrenadors estrangers com Mondelo, el nivell està creixent molt. "El potencial de les jugadores japoneses és molt gran i estan millorant molt. Crec que ben aviat veurem un boom a nivell internacional. Entre els aspectes positius destacaria la velocitat d'execució, la mobilitat, la capacitat per tirar des de llarga distància i l'agressivitat en defensa. El seu estil de joc és molt característic. Sempre dic que, com a rival, t'has de vacunar contra elles, aprendre a competir d'una manera diferent", argumenta. L'estil de bàsquet és diferent del que es veu a Europa. "Això té coses bones i coses dolentes. No pots canviar-ho tot. Cadascú juga de la manera que és. Al Japó hi ha molta repetició, disciplina i respecte. Tenen molta disposició a la feina i ganes d'aprendre. Culturalment, en canvi, no tenen tanta imaginació o lectura de joc com les jugadores de casa nostra. Jo ho comparo a la cuina de fusió i intento barrejar el millor de cada cultura. Intento inculcar menys por a l'errada i més lectura de joc", reconeix Mondelo, que lidera un ambiciós projecte de tres anys en què guanyar no és el més important. "Aquí m'estic desintoxicant de la pressió de jugar sempre a guanyar. El meu equip vol estar a les finals, però també vol crear un estil, millorar i fusionar maneres diferents d'entendre el bàsquet", assegura.
A Mondelo la cultura japonesa no li és estranya. "Al principi em va costar una mica, però com que la meva dona vivia al Japó vaig estar venint durant cinc anys de manera regular. El meu anglès és de platja i no parlo japonès, però m'he integrat bé. L'estructura és molt piramidal. Aquí vals el que has fet. Si no tens coses és perquè no te les mereixes. La majoria d'estrangers passen desapercebuts, però quan destaques en algun camp i ells et van a buscar et respecten molt", argumenta Mondelo.
La gran preocupació del sector és com pot afectar aquesta crisi sanitària al bàsquet. "L'esport femení sempre està més exposat. La crisi del 2008 ja es va notar molt i totes les disciplines que no són el futbol o el bàsquet masculí d'alt nivell en van sortir tocades. L'esport femení és la part més feble de l'estructura. En el nostre cas, el bàsquet femení ha crescut molt. Ara està més preparat i té més seguiment que fa uns anys, però aquesta crisi farà que pateixi", opina el preparador.
L'ajornament dels Jocs, "una oportunitat"
Mondelo és també el seleccionador de l'equip espanyol de bàsquet femení, un conjunt que l'estiu de l'any que ve tindrà dos reptes: l'Eurobàsquet i els Jocs Olímpics. "L'ajornament dels Jocs és una oportunitat per a nosaltres. D'una banda, perquè tenim jugadores com Laia Palau, que porta mil anys jugant sense descans i podrà recarregar gasolina. És una jugadora especial, que millora tots els equips i tots els entrenadors amb els quals treballa. De l'altra, tenim dues o tres jugadores joves que estan trucant a la porta i que a Tòquio anaven a tenir un protagonisme baix. Ara, amb un any més per madurar, poden agafar més protagonisme", analitza el tècnic, a qui no inquieta haver de disputar dos campionats de màxima exigència en un mateix estiu. "Més que les cames em preocupa el cap", confessa.
La selecció espanyola jugarà els seus partits de l'Eurobàsquet a València. "Nosaltres som un combinat que estem acostumats a gestionar la pressió. A la Copa del Món vam mastegar-la en els moments difícils i al final ens va ajudar. Jo soc dels que prefereixen jugar els partits decisius a casa amb 5.000 aficionats a les graderies", apunta.