"Quan era petita em renyaven perquè volia jugar a bàsquet com els nois"

GironaDolors Iglesias té 72 anys, però no ha perdut ni una mica de la seva passió pel bàsquet. L'exjugadora, coneguda com Lolita, aporta la seva experiència tant a l'Spar Girona, on exerceix com a secretària, com a la Federació Catalana de Basquetbol, on forma part de la junta directiva de la Representació Territorial de Girona. "Una de les meves prioritats és donar visibilitat i rellevància a les dones esportistes", diu.

"Abans no estava ben vist que la dona fes esport. Durant el règim franquista algunes coses estaven prohibides. A mi no em van deixar jugar a bàsquet fins que vaig tenir 14 anys perquè a Blanes només hi havia un equip sènior. Vaig haver de superar molts entrebancs per formar part de l'equip. Primer anava a veure els entrenaments i després, pel meu compte, practicava les coses que havia vist. Passava moltes estones botant la pilota sola perquè a la meva edat només jugaven a bàsquet els nois", explica Lolita. La seva paciència va tenir premi, però durant molts anys va haver de fer front a comentaris desaprovadors. "Quan era petita em renyaven per voler jugar a bàsquet com els nois. Deien que seria un gallimarsot i no sé quantes coses més", recorda.

"El CREF Girona em va fitxar, però van haver de convèncer els meus pares. També vaig jugar amb el Mataró, equip que havia sigut tres vegades campió d'Espanya. Teníem molts problemes i entrebancs, però jo ho recordo com una època molt maca. Vam fer molta amistat, tant dins com fora de la pista. M'hauria agradat tenir les mateixes oportunitats que tenen les jugadores d'ara, però no em puc queixar perquè vaig arribar a ser internacional. Em sento orgullosa d'haver arribat tan lluny", sentencia.

La situació de les seves companyes no va ser més senzilla. "N’hi ha algunes que es van iniciar jugant en pistes de terra i sempre ens tocava entrenar en els pitjors horaris. Tot i que en aquella època no n'érem gaire conscients, les condicions eren molt desfavorables. A més, havíem de compaginar el bàsquet amb la nostra feina i amb la família", resumeix.

"Als anys 30 van començar a sortir algunes pioneres, que van haver de picar molta pedra. Recordo que vam tenir molts problemes per crear l’equip de bàsquet de noies. Sempre ha sigut una lluita constant. Potser no vam ser les pioneres, que ja no hi són, però sí que vam ser les primeres a jugar en una lliga amb cara i ulls. Ho vam aconseguir. Hem seguit molts anys lluitant perquè la dona tingui un millor paper en el món esportiu, tot i que encara ens queda molta feina per fer”, assegura Iglesias.

El partit de totes

Lolita ha sigut escollida per l'Spar Girona per promocionar El partit de totes, una iniciativa amb la qual el club pretén convertir Fontajau en un escenari d’empoderament i visibilització dels drets de la dona. La iniciativa, que inclourà un partit de la Lliga Femenina Endesa contra l’Hozono Global Jairis, s'emmarca dins del Dia Internacional de la Dona. "Serà un reconeixement a aquestes dones que porten molts anys treballant pel bàsquet. Hem buscat dotze esportistes que són referents de tots els esports. Les nostres jugadores jugaran amb el nom de les esportistes homenatjades a la samarreta. Hi ha esportistes que han fet coses importants, però que són desconegudes per al gran públic", resumeix.

El club gironí, que ja ha posat a la venda les entrades, ha dissenyat una samarreta especial per als aficionats. A més, un cop finalitzi el partit, l’Uni Girona farà una subhasta de venda de les samarretes de les jugadores. Tots els beneficis d’aquesta subhasta aniran destinats a Legki Yakaru, una associació sociocultural de dones africanes de Banyoles.