L'enemic més odiat del Palau Blaugrana
Rudy Fernández podria jugar el seu últim partit al temple blaugrana després d'anunciar la seva retirada als 39 anys
BarcelonaRudy Fernández disputarà aquest diumenge (18.30 h, Movistar) el que podria ser el seu últim clàssic al Palau Blaugrana. Almenys, serà l'últim de la fase regular de l'ACB, a l'espera del desenllaç de la temporada pel que fa a l'Eurolliga i el play-off pel títol de lliga. L'aler del Reial Madrid, un dels enemics més odiats per l'afició del Barça, va anunciar dijous, el dia que va fer 39 anys, que deixarà el club blanc al final d'aquesta temporada.
L'ex de la Penya va comentar que ja té "certa edat" i que comença a pensar més en "la família i altres coses". Tot i aquest anunci, Rudy seguirà jugant a l'estiu en cas que la selecció espanyola superi el Preolímpic. D’aquesta manera, podria complir la promesa que li va fer al seu pare de participar en uns altres Jocs Olímpics i també podria ser el primer jugador masculí a disputar-los sis cops.
Nascut a Palma, Rudy va deixar la seva ciutat natal als 12 anys per anar-se'n a Badalona i formar part del planter del Joventut. L’any 2002, amb 17 anys acabats de fer, va debutar amb el primer equip, precisament contra el Reial Madrid. I, coincidint amb l’arribada d’Aíto García Reneses l’any 2003, es va convertir en un fix del seu quintet, fet que el va portar a les primeres convocatòries amb la selecció espanyola i als seus primers Jocs, a Atenes 2004. En declaracions a l'ARA, Aíto recorda que el va conèixer jugant un Campionat d'Espanya júnior a Sabadell, i que "de tant en tant es posava al mig de la zona i feia algun tap". "L’any següent vam apostar per ell, i des que començava a jugar es posava a defensar com si li anés la vida. Ha millorat i ha mantingut aquesta mentalitat fins al final", deia el tècnic.
El seu pas per la Penya
El 2004, Rudy va ser l'MVP de la Copa sense guanyar-la –l’únic cop que ha passat en els últims 20 anys–. A la Penya va guanyar els primers títols d’un extens palmarès –Eurocup (2006), Copa del Rei (2008) i Copa ULEB (2008)–. L’any 2008 va fer al salt als Estats Units per complir el seu somni de jugar a la NBA i va jugar amb els Portland Trail Blazers –després de ser escollit pels Phoenix Suns al draft del 2007, amb qui no arriba a debutar–, on es va convertir en un jugador important des de la banqueta. Però no van fer una bona actuació al play-off.
L’any 2011 va marxar als Denver Nuggets i va tornar a l'ACB a l’any següent, aquest cop per arribar a les files del Reial Madrid, on ja havia estat tres mesos l’any anterior pel locaut –una vaga a la NBA–. Ha sigut al club blanc on s'ha convertit definitivament en un dels millors jugadors estatals i on s'ha alimentat la seva rivalitat amb el Barça. És el jugador espanyol amb més bon palmarès. És el jugador amb més internacionalitats amb Espanya: ha participat en tots els trofeus aconseguits pel combinat estatal, en què destaquen dos Mundials (2006 i 2021), quatre Eurobàsquets (2009, 2011, 2015 i 2022) i dues medalles de plata olímpiques (2008 i 2012), així com una de bronze (2016).
L'últim clàssic de fase regular al Palau
Respecte al que podria ser el seu últim clàssic al Palau, Rudy no va voler esplaiar-se gaire i es va limitar a dir que jugarà en una pista "que no se l'estima gaire". Sempre que l’aler ha visitat el feu blaugrana vestit de blanc, les grades li han deixat clar que no era ben rebut. Somriures irònics i gestos provocatius per part del jugador també ho han alimentat.
La història, però, hauria pogut ser ben diferent, perquè Rudy hauria pogut aterrar al Barça fins a en dues ocasions. L’any 2007, quan jugava a la Penya, va rebre la primera oferta de l'entitat blaugrana. El club buscava un substitut a Navarro, però les negociacions no van reeixir. Quatre anys després, abans de fitxar pel Madrid, l'aler tenia pactat el seu fitxatge amb el Barça, però va utilitzar l'acord per rebre una millor oferta dels blancs. "Teníem un acord verbal que el jugador ha trencat", va assegurar Joan Bladé, directiu encarregat de l'àrea de bàsquet llavors. La relació del jugador amb la Penya és més bona: tot i no estar exempta d'algunes polèmiques, no és un rival tan odiat com al Palau.