Jordi Fernández: “M’agradaria ser primer entrenador, però no és l’únic que m’il·lusiona”

BadalonaLa temporada dels Denver Nuggets ha sigut una de les grans sorpreses del món del bàsquet. La franquícia, que va aconseguir el segon millor registre de la Conferència Oest, té un gran futur. Un dels puntals del seu cos tècnic és el badaloní Jordi Fernández (1982).

Quin balanç fa de com ha anat la temporada?

Estem molt contents. A nivell de resultats, que és el més palpable, vam passar de 46 a 54 victòries. La franquícia ha esperat molts anys per tenir una temporada tan bona. Hem sigut l’equip més jove de la història que aconsegueix la segona posició a la Conferència Oest, i tothom està molt content amb la feina feta. Pel que fa al creixement dels jugadors encara estem més contents. L’experiència dels play-off ha sigut com un màster i un doctorat per a la plantilla, que va haver de superar un desgast físic i emocional molt gran. Podríem haver passat una altra fase, però estem molt contents. El balanç és excel·lent. Ara sabem que les expectatives seran molt altes i els jugadors han d’estar preparats. Mentalment ens hem de creure que podem fer el pas.

Aquesta temporada ningú comptava amb els Nuggets, però l’any que ve serà diferent.

Tot i acabar la temporada regular en segona posició, la gent no comptava amb nosaltres per als play-off. Si una cosa hem demostrat és que podem competir al màxim nivell, i ara tothom ens tindrà en compte.

El joc dels Nuggets ha sigut una altra de les bones notícies de la temporada.

Estadísticament som l’equip que més es passa la pilota a la NBA. És un estil de joc alegre i divertit de veure. Tenim molt clara la nostra personalitat a l’hora de jugar i creem molt de joc des de la posició de Nikola Jokic. Aquesta és una característica atípica que ens defineix. Tot i les lesions, hi ha molts jugadors que han fet un pas endavant i això parla molt bé de la feina del primer entrenador, Michael Malone.

Canviarà molt l’equip aquest estiu?

Això no em correspon dir-ho a mi. Tenim un gran equip i la majoria de jugadors estan lligats amb contracte. El Paul Millsap i el Trey Lyles són els jugadors sobre els quals ens hem de definir, però el nucli de l’equip té contracte. No serem un conjunt que canviï molt, hem d’apostar pel creixement dels jugadors que ja tenim.

Els Cleveland Cavaliers el van entrevistar per al càrrec d’entrenador principal.

Sí, l’entrevista va anar molt bé i va ser un pas important en la meva carrera. A la meva edat és una oportunitat que m’ha fet créixer molt. Estic molt content de com va anar el procés i de totes les coses que vaig aprendre.

Els Cavs van acabar apostant per John Beilein. Com són aquests tipus d’entrevistes?

Cada franquícia les fa d’una manera diferent. Jo em vaig reunir amb set o vuit persones i tenia molt clar que no volia seure i esperar. Els vaig presentar el meu projecte per a una franquícia que conec molt bé. Era una visió que englobava diferents departaments, des del tècnic fins al de rendiment i el desenvolupament dels joves. Van ser tres hores i mitja amb moltes preguntes des de les dues bandes, molt diàleg i una gran connexió.

Com afrontarà ara el fet de seguir sent segon entrenador? ¿És difícil de gestionar?

Ni de bon tros. Estic molt content i molt il·lusionat amb el meu estatus a la lliga, que ha crescut. Em fa il·lusió seguir en un equip que hem format entre nosaltres. M’agradaria ser primer entrenador, però no és l’únic que m’il·lusiona. Ja arribarà el moment adequat. Tinc moltes ganes de començar la pròxima temporada amb els Nuggets.

Als Estatst Units sempre ha estat molt ben considerat, però a casa nostra fins fa poc era més desconegut.

Suposo que hi ha diferents factors que hi han ajudat, des de la meva progressió en una franquícia top fins al creixement de la lliga, que ara s’ha globalitzat molt. La NBA es pot seguir de mil maneres diferents i els aficionats no paren de créixer. L’altre dia, per exemple, vaig anar al Sant Josep i molts jugadors s’entrenaven amb samarretes de la NBA.

Aquest estiu no formarà part del cos tècnic de la selecció espanyola. Per què?

Va ser una decisió personal perquè estem esperant el nostre segon fill i la data coincidirà amb la Copa del Món. Em perdré un repte important, però el grup ho farà molt bé perquè està molt ben preparat. Jo estic aprofitant uns dies per passejar per Badalona i dedicar temps a la família i els amics.