Jordi Fernández: "Fa quinze anys que la meva mare no dorm per veure tots els meus partits en directe"

Nova YorkJordi Fernández (Badalona, 1982) lidera el projecte de reconstrucció dels Brooklyn Nets. L’entrenador badaloní s’ha convertit en el tercer tècnic europeu en ocupar una banqueta a la NBA. La seva proposta de joc comença a ser destacada pels principals analistes dels Estats Units, però ell és conscient que el procés no serà ràpid. Mentre acumula elogis, atén l'ARA per explicar el seu vessant més personal.

Els seus pares no es van perdre el primer partit al Barclays Center. Quina relació hi té?

— Sempre hem sigut una família molt unida. Ho havíem sigut sempre, però quan vaig marxar de casa es va accentuar més. Quan estàs a fora, trobes a faltar moltes de les coses que has viscut des de ben petit. El sacrifici és molt gran, però per sort la tecnologia ha anat evolucionant. El fet que poguessin venir al primer partit a Brooklyn va ser molt especial. Els meus pares signifiquen molt per a mi. 

La seva mare no es perd cap partit.

— La meva àvia i el meu pare veuen tots els partits, però la meva mare els veu en directe. Això té molt de mèrit, especialment quan juguem a la costa oest, que hi ha més hores de diferència. Fa quinze anys que la meva mare no dorm per veure tots els meus partits en directe. 

Un dels seus projectes personals consisteix en reformar la pista del Canyadó. Per què?

— És important recordar d’on vens. Els orígens són molt importants per a mi. Recordar com i on t’has format és bàsic. Jo jugava a la pista de sota casa, la històrica gàbia dels pisos Sant Jordi. Ara estem treballant per aconseguir finançament perquè es pugui reformar. Poder retornar alguna cosa del que m’ha donat el meu barri i Badalona dona sentit a les coses que m’estan passant. Crec que ens en sortirem perquè estem aconseguint que molta gent se sumi al projecte. Ho tirarem endavant.

Què el va atreure del projecte dels Brooklyn Nets?

— Quan algú t’ofereix una feina com aquesta és perquè creu molt en tu. Aquesta lleialtat ha de ser retornada. Sempre havia dit que jo m’esforçaria al màxim per la primera franquícia que apostés en mi. L’organització és de deu i fan les coses molt bé. El propietari té una gran reputació i la meva relació amb ell és molt bona. Per a mi és important treballar amb gent que tingui una visió clara del projecte i creguin en un pla molt ben definit. M’ho han sabut transmetre molt bé. Volem construir junts un projecte especial.

Vostè s’imagina aquí molts anys.

— Sí, en el món de l’esport mai saps quant de temps hi seràs en un lloc, però el meu objectiu és ser entrenador de només un equip durant tota la meva carrera. M’agradaria retirar-me aquí, això seria molt maco.

Quins seran els seus primers passos?

— Sabem que serà una temporada dura. Hem de ser capaços de millorar els jugadors, competir al nostre màxim nivell i crear una cultura de treball amb bons hàbits. Perdre no ajuda ningú i el que hem de fer és buscar victòries, però és cert que competir i millorar és sens dubte una prioritat per a nosaltres.

Ningú li ha regalat res.

— Jo vaig apostar des de fa molts anys per invertir diners i el temps de les meves vacances en formar-me com a entrenador. Tot forma part d’un procés que mai s’acaba. Soc entrenador de la NBA, però arribo a la feina a les sis del matí. Els meus fills encara són joves i a mi el que m’importa és arribar a casa i poder fer de pare i de marit. No vull arribar a casa i estar treballant, així que matino per poder avançar moltes coses a la feina. Quan ells marxen a dormir, també aprofito per fer una mica de feina. L’equilibri és molt important per a mi.

Com es mou per Brooklyn?

— Faig alguns desplaçaments en cotxe, ja que els Nets m’han posat un conductor a la meva disposició, però el tràfic no és agradable i també tinc bicicleta i patinet per moure'm amb més agilitat.

Mai un entrenador de casa nostra havia dirigit un equip de la NBA.

— Poder representar el bàsquet català significa molt per a mi. És el bàsquet en el qual em vaig formar, primer com a jugador i després com a entrenador. Vaig aprendre de grandíssims entrenadors. Això m'enorgulleix més. És important fer un pas enrere i mirar... Després de cent anys d'història de la Federació Catalana de Basquetbol, poder posar el meu gra de sorra a tot el que hem construït en el bàsquet català per a mi és important i ens permet mirar endavant. Al final, poder representar és una cosa que t'omple molt. Espero que sigui per molts anys, però sempre recordaré des dels cursos fins als equips on he entrenat fa molts anys. Mai perdré aquest record.