L’inesperat ascens de l’equip que només podia entrenar-se a la tarda

Sant Adrià de BesòsNo passa sovint, però de tant en tant una anomalia acaba tenint èxit en el món de l’esport professional. L’Snatt’s Femení Sant Adrià ho ha aconseguit sense ni tan sols proposar-s’ho. “Estem bastant sorpresos per l’ascens a la Lliga Femenina de bàsquet perquè és un objectiu que ha arribat sense buscar-lo, sense intentar-ho explícitament. El nostre planter ha anat creixent i ens ha empès fins aquí. L’ascens és la cirereta d’un projecte que des del primer dia ha apostat per la formació”, explica Dani Poza, director esportiu d’un club peculiar en què les jugadores del mini són tractades amb el mateix rigor que les del sènior.

El creixement del club, que ha passat de tenir 60 jugadores a 200 en poc més de deu anys, s’ha construït des de la base i ara és un model d’èxit de com equilibrar formació i resultats. “Es pot guanyar de moltes maneres i totes són dignes, però nosaltres ho hem fet creient en el planter, que és l’opció més econòmica. Tenim onze jugadores de Barcelona i totes estudien o treballen. Ho compaginen amb el bàsquet”, diu Poza, que ara té el repte d’adaptar l’equip a les exigències de la nova categoria. “El nostre objectiu és anar fent passos per fer el salt a la Lliga Femenina amb uns mínims. Volem competir i passar-ho bé sense perdre la nostra essència. La clau és que tota l’estructura sigui viable. Ara estem buscant ajudes perquè el projecte segueixi sent sostenible. Volem mantenir el bloc principal, però les jugadores tenen la seva vida fora del bàsquet i haurem de planificar la majoria dels entrenaments a les tardes, que és quan poden tenir hores lliures. Hem de trobar un punt d’equilibri”, analitza Poza, que va arribar al club de Sant Adrià l’any 2005 i en poc més d’una dècada ha sigut capaç de consolidar un projecte que sempre ha posat l’accent en la formació de les jugadores joves.

El club necessita trobar un aval de 70.000 euros, però això no preocupa a Poza. “La part més difícil és fer créixer el pressupost que necessitem per competir. Haurem de triplicar les xifres que estàvem movent fins ara. Si no trobem el suport necessari, no ens tornarem bojos”, diu. Una exigència que sí que afectarà l’Snatt’s Femení Sant Adrià és la de la pista de joc. “Ens haurem de mudar del pavelló de Ricart i estem estudiant dues opcions [Poliesportiu Marina Besòs i La Mina]. Per sort, Sant Adrià té moltes instal·lacions esportives de nivell. Es tracta d’estudiar amb la ciutat quina és la millor opció, però nosaltres volem que les nostres jugadores minis es continuïn creuant amb les sèniors, ja que això és bàsic perquè tothom se senti integrat dins del mateix club”, reconeix.

“L’equip ja ha fet la seva feina, ara ens toca a nosaltres fer la nostra. Hem d’aconseguir els recursos per ser a la Lliga Femenina. Les primeres preses de contacte amb les institucions han sigut bones”, diu José Aneas, president del club, que aquests dies estudia com hauran de ser els nous contractes i quantifica les despeses que la nova categoria exigirà.

Nova etapa, nou entrenador

“L’ascens va ser possible perquè vam treballar molt bé, vam ser molt fidels al nostre estil i vam mantenir el cap fred en els moments decisius”, resumeix Jordi Vizcaíno. Tot i haver aconseguir l’ascens, l’entrenador no continuarà a la banqueta de l’equip. “A mi m’agrada començar a planificar les temporades al febrer i el març, sense esperar als resultats. Crec que és el més just i honest per valorar la feina. Si haguéssim decidit la seva continuïtat i no s’hagués aconseguit l’ascens, l’aposta s’hauria mantingut. Ha sigut un entrenador excel·lent durant vuit anys, el millor que hem tingut a la història, però tocava un canvi de cicle. El llindar econòmic marcarà el perfil del nou tècnic”, opina Poza, que fa uns dies va celebrar el quart títol consecutiu de l’equip júnior al Campionat de Catalunya. “Aquestes són les notícies que ens donen alegria. Nosaltres intentem tractar amb la mateixa cura les jugadores més petites que les del primer equip”, recorda.