Un hongarès amb un somni atípic
En una de les seves últimes entrevistes com a jugador del Joventut de Badalona, Xabi López Arostegui va explicar que dos dels companys de vestidor amb els quals havia practicat més el català eren un macedoni, Neno Dimitrijevic, i un hongarès del qual encara no havíem sentit a parlar gaire, Zsombor Maronka. L’aler pivot es va presentar en societat dissabte, quan va completar un partidàs contra el Baxi Manresa. El jove de 19 anys va anotar 12 punts en un partit que recordarà mentre visqui.
“Vam fer un treball molt bo i les coses ens van sortir com nosaltres volíem. Vaig disfrutar molt del partit i, gràcies a les baixes, vaig tenir l’oportunitat de jugar i crec que la vaig aprofitar bé. Jugar al primer equip de la Penya sempre havia sigut el meu somni. Aquest serà el meu sisè any aquí i he pogut transformar en realitat el meu desig”, diu Maronka, que tot just acumula set partits a la Lliga Endesa. La seva irrupció en el bàsquet professional és una bona notícia per al Joventut que no té un únic responsable. Per cuinar un talent així es necessita que molta gent faci bé la seva feina. El club ha de creure’s el planter, encertar en les persones que prenen decisions, apostar per bons entrenadors de formació i tenir un tècnic del primer equip que faci seva aquesta aposta.
“Soc un entrenador amb el qual els jugadors joves acostumen a jugar. El cas de Maronka no és una novetat. A més, estem en un club que hi confia”, analitza Carles Duran, l’entrenador que l’any 2018 va tornar al club en què hi havia passat 17 anys de la seva vida. La situació era dramàtica, tant esportivament com econòmicament, però l’escenari es va revertir i el projecte ha agafat volada.
El cap de setmana deixa una altra història d’èxit per al bàsquet català, la d’un Cadí La Seu que lidera la Lliga Femenina Endesa amb tants partits com victòries. Obligat a reinventar-se cada estiu per la marxa de jugadores a rivals amb més potencial econòmic, l’equip ha començat la temporada com un tro. El títol a la Lliga Catalana no va ser un bolet, sinó el punt de partida d’un projecte que engresca. “Tot això és circumstancial. Hem tingut bons moments durant els quatre partits i hem sabut superar les dificultats i els reptes que ens han proposat els rivals amb serenitat. Estic orgullós per la feina que està fent l’equip”, argumenta Bernat Canut, un altre entrenador que sempre aposta amb convicció per les jugadores joves.
