Un grapat de clàssics que Pau Gasol mai oblidarà

BarcelonaQuan Pau Gasol tenia 12 anys, el seu pare va intentar portar-lo a veure un partit del Dream Team als Jocs Olímpics de Barcelona, però no en va aconseguir entrades i es va haver de conformar amb un Rússia-Lituània a Badalona. L’any següent, Agustí Gasol va veure un anunci del CB Cornellà i va decidir portar-hi el seu fill a fer una prova amb el club del Baix Llobregat, que tenia un acord de vinculació amb el Barça. Durant una època, quan va entrar a la universitat per estudiar medicina, la jove promesa s’exercitava a les set del matí amb Quim Costa. Ell, com Juanjo Campos, Juan Llaneza, Aíto García Reneses i tants altres, va tenir un paper clau en la seva evolució. “Físicament era fluixet i al principi ho va passar malament”, recorda Miguel López Abril, un dels entrenadors que va tenir els primers anys de la seva carrera. “L’explosió de Pau Gasol va arribar quan va agafar força amb la millora física”, afegeix Agustí Cuesta, un altre dels tècnics que va marcar la seva progressió.

L’estiu del 1998, després de l'Eurobàsquet Júnior, Pau Gasol va rebre ofertes d'unes quantes universitats nord-americanes. El jugador, que no veia clar el seu futur al Barça, va decidir anar-se'n als Estats Units, però a última hora va canviar d’opinió i va continuar a Barcelona. El 17 de gener del 1999 va debutar a la Lliga Endesa jugant 29 segons contra el Càceres. Aquella temporada 1998-99 tan sols va jugar tres partits més amb el primer equip blaugrana i la resta de la campanya se la va passar competint amb el conjunt filial de la Lliga EBA. La temporada 1999-00 es va estrenar en un clàssic contra el Madrid. Aíto el va fer jugar com a titular al Palau Blaugrana i el jove, que tenia com a companys Nacho Rodríguez i Joan Carles Navarro, hi va respondre sumant 7 punts i 6 rebots. La revàlida li va arribar a la Copa del Rei de Vitòria, on va augmentar el protagonisme. Aquella campanya va acabar amb una final de Lliga contra el Madrid, que es va resoldre amb una eliminatòria de cinc partits. Però el guanyador va ser l’equip entrenat per Sergio Scariolo.

La temporada següent va ser clau en el desenvolupament de Gasol perquè la lesió de Rony Seikaly, el fitxatge estrella d’aquell estiu, li va proporcionar un protagonisme inesperat. Després d’un partit en què el Barça va estomacar el Madrid al Palau Blaugrana, el jugador català va esclatar amb una gran actuació a la final de la Copa del Rei de Màlaga. El 18 de març farà vint anys d’aquell partit memorable que Sarunas Jasikevicius, actual entrenador de Gasol, va viure en primera persona. La cirereta d'una campanya històrica va arribar en una final contra el Madrid que el Barça va liquidar per la via ràpida (3-0). El seu últim partit com a blaugrana va ser el 21 de juny d’aquell mateix any, quan el conjunt culer es va endur el títol després d’un tercer partit disputat al pavelló Raimundo Saporta. Una setmana després, els Atlanta Hawks el van escollir en la tercera posició del draft de la NBA i el jugador, que va ser traspassat als Memphis Grizzlies, va obrir una etapa de molt èxit als Estats Units.

Aquest dijous, Madrid-Barça

Vint any després el Madrid i el Barça es tornen a enfrontar i, tot i que encara no està preparat per jugar, Pau Gasol torna a centrar totes les mirades del clàssic (21 h, DAZN). La seva idea inicial era trobar un equip a la NBA. La negativa dels Warriors i dels Lakers el va empènyer a obrir converses amb alguns clubs europeus. "Tot va començar amb una conversa amb Joan Carles Navarro, que a més de ser amic està involucrat en la secció de bàsquet del club. Amb ell vaig parlar sobre la possibilitat que m'estava plantejant de tornar a Europa. Hi havia interès d'alguns equips europeus, però llavors em vaig plantejar la idea que, si havia de tornar a Europa, havia de ser amb el Barça”, explica Gasol.

“Tot va anar ràpid. Vaig tenir una conversa amb el Saras que va ser fonamental. Em va explicar com estava l’equip, com veuria la meva arribada i com encaixaria amb el grup, que està en un moment molt bo. Em va argumentar com podria complementar-ho”, explica Gasol. Els únics dubtes són sobre el seu estat físic. “Fa pràcticament dos anys que no jugo a bàsquet i tinc una edat elevada per al món de l'esport. Hem d'anar a poc a poc. I aquí soc amb un projecte i en una etapa molt bonica, que esperem que funcioni i que farem tot el possible perquè així sigui. Estic ajustant-me a l'horari encara. Ha sigut un canvi, una decisió important, que també comporta un cert component emocional, tinc moltes ganes i il·lusió de començar, de continuar acostant-me a l'hora de tornar a la pista i de poder ajudar l'equip”.