Glòria Estopà: “La dona lluita per treure el cap en molts àmbits i l’esport n’és un més”

Sant Adrià de BesòsDesprés de tancar la temporada del seu debut a la Lliga Dia de bàsquet de manera molt exitosa, l’Snatt’s Femení Sant Adrià ha encomanat el nou projecte a Glòria Estopà (Sabadell, 1977). L’entrenadora fa setmanes que està repensant la manera per seguir sent competitives.

Com va reaccionar quan li van oferir passar d’ajudant a entrenadora?

Soc una persona tranquil·la i m’ho vaig agafar amb naturalitat. Quan la notícia es va fer pública, com que segurament poca gent s’esperava que m’hi posessin a mi, va ser una mica estressant. Tinc il·lusió i ganes, però queda temps per acabar de definir com farem les coses.

Hem de fugir de comparar temporades, perquè el que s’ha viscut enguany és excepcional.

Si és repetible, signaria ara mateix. No podem fer comparacions perquè cada any serà més complicat. No faré comparacions, però tampoc en faré al cadet que també entrenaré. Has de fer una feina i l’has de començar de zero.

S’imagina molts canvis?

La dinàmica amb el Fabián Téllez m’agradava molt. La idea de buscar un joc dinàmic, de defensar fort, de fer que tothom participi i de compartir la pilota és una manera de treballar força pròpia del Femení Sant Adrià. Les coses que han anat bé es poden seguir potenciant i les que no, en funció de l’equip, les treballarem. Soc partidària d’aprendre de tothom i d’incorporar les coses que creguis que et funcionen.

El club no podrà retenir les jugadores que més han destacat.

Les jugadores joves són l’aposta del club, i amb aquesta aposta tornarem a competir. Aquesta temporada ens ha sortit bé i és una llàstima que alguna de les jugadores que han tingut èxit no pugui quedar-se, però nosaltres ja sabíem que això passaria. El plantejament torna a ser el mateix: buscar jugadores joves i poc conegudes d’aquest perfil i intentar treballar-les. Fer millorar les jugadores és una aposta personal.

Quina ha sigut la clau per obtenir uns resultats tan bons?

Mai hi ha una única clau, de la mateixa manera que quan les coses no surten bé no hi ha un únic culpable. S’ha de fer una valoració més global, tant dins com fora de la pista. És complicat parlar de les coses que ens han sortit bé. Repetir-ho? Sabem que l’objectiu és la permanència, però no ens hem de posar límits ni per dalt ni per baix. Es tracta d’intentar fer les coses tan bé com puguis amb l’equip que tinguis. No hem de deixar de ser ambicioses. Hem de treballar, veure com es reforcen els altres equips i competir cada setmana. Si repetim presència a la Copa, genial. Si no, no passarà res.

Per què és tan especial aquest club?

Hi ha una feina de fa moltes temporades. Aquí es treballa molt la base. S’intenta que hi hagi bons entrenadors i que les noies estiguin ben cuidades per crear un sentiment de club. Des de la nena que juga al premini fins a la que juga al sènior. Les jugadores que vinguin han d’entendre on són, què és el sentiment lila i que hi ha molta gent que treballa pel club moltes hores sense una recompensa econòmica. Impliquem les jugadores del planter amb l’equip sènior i es creen vincles molt bonics. No és només que les petites coneguin les de dalt, sinó que les de dalt coneguin les petites. L’Helena López, per exemple, ha fet de delegada a l’equip cadet. Quan vaig arribar al club em va marcar el nivell d’implicació de gent anònima, que es desviu pels detalls que et fan ser un bon club. El capital humà és decisiu.

En quin moment va tenir clar que volia ser entrenadora?

Jo era jugadora i amb 13 o 14 anys vaig començar a donar un cop de mà amb les més petites. He passat per totes les categories. M’ha vingut donat i vaig veure que m’agradava molt.

Els mitjans de comunicació posarem l’accent en el fet que és una dona, la tercera de la Lliga Dia.

Crec que s’hi ha de donar valor, però també se n’hi ha de donar a la dona que és en una empresa i que lluita per tenir un càrrec important. El valor és el mateix. La dona està lluitant per treure el cap en molts àmbits de la societat i l’esport n’és un més. M’agrada donar importància al fet de ser-hi com a entrenadora, no com a dona. M’agrada pensar que creuen en la persona-entrenadora, que en aquest cas es diu Glòria. No vull pensar que em donen el lloc per ser una noia.

És brillant tàcticament i tècnicament, però la gent posa l’accent en la seva virtut per cohesionar equips.

Hi dono importància, m’ho crec. Portar un grup no és només saber quina jugada has de fer, sinó gestionar-lo. Cada grup és diferent i conjuntar jugadores és molt important.