D'exercir la venda ambulant per poder menjar a jugar les finals de la NBA

Barcelona"Pot resultar paradoxal llegir-ho amb la perspectiva del temps, però Giannis Antetokounmpo es va alimentar durant molts anys en bona mesura gràcies a la caritat dels que, de forma desinteressada, sense demanar res a canvi, el van ajudar a posar-se alguna cosa a la boca quan això no estava assegurat per a ell ni per a la seva família". La frase que obre el quart capítol del llibre Giannis, el MVP que surgió de la miseria (Ediciones JC) resumeix les vicissituds que l'actual estrella dels Milwaukee Bucks, equip que actualment està disputant les finals de la NBA, va haver de patir quan era un nen. La història impacta.

"Jo vaig començar a pensar en escriure el llibre fa quatre anys, quan Giannis encara no era un candidat al MVP de la NBA. Era un jugador consolidat i important, amb un gran futur, però a qui encara no li havia passat tot el que li ha passat després: el contracte amb Nike, un doble MVP, arribar a unes finals, la compra de Disney dels drets de la seva vida... Però la història que jo volia contar ja era prou impactant: com aquest noi amb uns orígens tan complexos va ser capaç d'arribar a la NBA. Té un talent físic descomunal, però que fos capaç d'arribar a la NBA és fascinant. El que a mi em va cridar l'atenció és la capacitat de créixer com a persona i d'evolucionar com a jugador que li va permetre superar uns escenaris molt adversos. La història no deixa de créixer i ara és a tres victòries de guanyar l'anell de campions", diu a l'ARA José Manuel Puertas, autor del llibre.

Giannis Antetokounmpo prové d’una família humil creada per dos emigrants nigerians. Els seus pares vivien a Grècia de manera il·legal i, quan era petit, es va veure obligat a vendre al top manta bolsos, rellotges, ulleres de sol i perfums falsificats pels carrers d’Atenes. Quan acabava de contribuir a l’economia familiar, acompanyava el seu germà gran, Thanasis, a jugar a bàsquet. Era un dels pocs moments del dia en què aconseguia oblidar les penúries d’una vida que presentava un futur incert. L’únic problema és que, com que tan sols tenien un parell de vambes, no podien compartir partit. Un jugava i l’altre esperava. A l’arribar a casa la realitat els tornava a colpejar amb cruesa. Algunes vegades la nevera estava buida. "Quan un jove passa d'uns orígens així a un èxit tan gran el més fàcil és perdre el cap. Ell ho ha aconseguit. És molt discret. La majoria de jugadors de la NBA arriben als pavellons com si fossin models i ell no necessita aquesta exposició pública, no necessita demostrar com és de milionari. No és gens pretensiós i aquesta és una de les grans claus. Té ambició per arribar a ser el millor, però no ha perdut el nord i segueix sent un tipus humil, familiar i poc donat a l'exhibició pública", analitza el periodista.

Segons Puertas, "Giannis és molt respectat a la NBA perquè està molt centrat i no acostuma a buscar brega. Els seus rivals diuen que no utilitza el trash talking durant els partits. És molt respectuós. Com a jugador és molt especial. Tot i que té la carència del tir, té unes condicions molt propícies per jugar a la NBA. Si l'envoltes bé de tiradors, es converteix en una arma de destrucció massiva. Quan va arribar a la lliga era molt passerell, però va tenir sort de caure a un vestidor de Milwaukee que el va acollir molt bé". Tot i ser una estrella mundial, el jugador no oblida mai el seu passat. Quan els Milwaukee Bucks van ser eliminats de la lluita pel títol fa un parell d'anys, la seva resposta a les crítiques va ser contundent: “El que he fet fins ara a la vida no és poc: aconseguir portar els meus germans a un col·legi privat, poder tenir cura de la meva família a Nigèria i a Grècia. ¿Decebut amb un partit? Estaria decebut amb mi si per això estigués decebut”. A diferència de la majoria dels seus companys, Antetokounmpo entén el valor real dels diners.

"Ell va camí de convertir-se en una icona de la NBA més multicultural. Si guanya l'anell de campió, farà el pas definitiu. Tan sols té 26 anys i encara li queden set o vuit temporades a un gran nivell, si les lesions el respecten. A Grècia va tenir molts problemes amb l'Alba Daurada [una organització d'extrema dreta] perquè ell representa la Grècia multicultural del segle XXI. Tenir un negre com a icona ha trencat molts motlles", explica Puertas, autor d'un llibre que ja ha estat traduït al grec.

Ara sembla impensable, però Antetokounmpo va estar molt a prop de jugar a la Lliga Endesa. El Casademont Saragossa el va fitxar l’any 2012 quan encara era un adolescent que jugava a la Segona Divisió grega, però mai va arribar a debutar amb el conjunt aragonès. Willy Villar va ser el director esportiu que el va descobrir en un vídeo domèstic de mala qualitat. "Aquest és un dels grans misteris. No s'entén com l'Olympiacos i el Panathinaikòs no li van fer cas perquè estava en una gran capital europea i no el van detectar. Hi ha teories que asseguren que això potser el va beneficiar en la seva formació perquè no se'l va encasellar com un jugador interior tot i la seva alçada", diu Puertas.