Laura Antoja: "El gènere no hauria de determinar una feina"

BadalonaLaura Antoja (1977) continua fent passos endavant. L'entrenadora catalana va debutar fa uns dies com a integrant del cos tècnic de la selecció masculina d'Angola, que va disputar a la Costa d'Ivori una finestra corresponent a les fases de classificació per a la Copa del Món del 2023.

Quina valoració fa d’aquesta experiència?

— Absolutament positiva en tots els sentits. Quan se’t posa sobre la taula una experiència així, busques aprofitar l’oportunitat professional d’entrar en el bàsquet masculí per aprendre’n tots els detalls. Estar al costat d’un molt bon entrenador com el Pep Clarós i veure com treballa, com analitza i com dirigeix suma molt. Però aquest paquet també portava un tema cultural, de viatjar a un altre continent i conèixer una manera de treballar diferent. Tot això a mi m’encanta. Ha sigut divertit, interessant i colpidor, perquè moltes de les coses que veus t’impacten.

Quin equip s’ha trobat?

— És un grup de jugadors molt jove. No són els jugadors de primera línia del país, sinó que s’ha buscat gent amb ganes de millorar i molta capacitat de progressió. Són atletes i tenen una gran agressivitat a l’hora de competir. Tenen dinamisme, juguen amb un gran ritme i provoquen moltes errades en els rivals. Són jugadors que treballen molt i que ho fan amb una gran humilitat per aprendre.

Com és el Pep Clarós?

— És un entrenador molt treballador, analític i ordenat. Té les idees molt clares i això ho transmet. No hauria de ser una novetat en un entrenador d’alt nivell, però aconsegueix tenir tots els jugadors implicats. Creuen en el que estan fent i això és la base d’un possible èxit. Compta amb dotze jugadors i aposta per rotacions constants. És molt estricte, però sap tenir tothom molt motivat i implicat en el projecte.

Quin paper li va demanar?

— Volia algú que l’ajudés amb la feina habitual d’un segon entrenador; scouting i anàlisi. A més, moltes correccions durant els entrenaments. Volia que estigués molt a sobre dels jugadors durant les sessions d’aquells aspectes que estàvem intentant millorar. Em va donar molta llibertat i molta feina.

Com s'hi va trobar?

— Una dona en un entorn d’homes hauria de ser més normal, però no es veu gaire. No sé quantes n’hi ha, la veritat. Jo m’hi he trobat molt bé. No sé quin va ser el factor clau, però tan aviat com hi vaig aterrar em van posar les coses molt fàcils. Em van tractar amb molt de respecte. M’esperava més dificultats per guanyar-me la seva credibilitat i no va ser així. A l’inrevés. M’escoltaven amb molta atenció, amb ganes que els corregís més coses. Vam sintonitzar molt bé i ens vam entendre de seguida.

Per què hi ha tan pocs casos com el seu?

— Ha de canviar la sensació que la dona no té autoritat respecte als grups d’homes. La societat està posant cada vegada més dones en les jerarquies que prenen les decisions en les organitzacions. Si comença a haver-hi més dones a la part alta, a tot arreu n’hi haurà més. El gènere no hauria de determinar una feina, la societat s’ha d’obrir de ment. A mi em van acceptar molt ràpid i aquí, en canvi, crec que aquesta porta no se m’hagués obert.

Vostè acaba de renovar el seu contracte com a entrenadora ajudant de l’Spar Girona. Quina temporada s’imagina?

— Ens espera una temporada difícil des de l’inici perquè tindrem l’eliminatòria prèvia per accedir a l’Eurolliga. És un repte important i, per tant, començarem amb pressió. Tenim un grup sòlid que es manté de la temporada passada i un entrenador que arriba amb un gran bagatge i ganes de créixer. Sé què ens portarem bé i que treballarem bé junts. Podem fer un bon duet.