La final de Copa més atípica de la història

BarcelonaEl centre de documentació que la Fundació del Bàsquet Català (FBC) té a la segona planta de la seu de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) és una de les joies d’un edifici ple de racons amb molta història. Amagat darrere d’una pila de llibres, revistes i fotografies, hi trobem Lluís Puyalto. Aquest llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i director del Centre d’Estudis de la Fundació és l’encarregat de rescatar per a l’ARA tota la documentació que existeix sobre la final de la Copa del Generalísimo que el Barça i el Joventut de Badalona van disputar a la plaça de toros de Les Arenes (Barcelona). El partit es va jugar el 7 de maig del 1950 i va acabar amb victòria blaugrana (46-39). Una de les joies és una entrada de color rosa que es conserva en perfecte estat.

“La plaça de toros de Les Arenes va acollir tota la fase final del torneig i no només el partit pel títol. Els organitzadors van cobrir el terra del recinte amb uns taulons de fusta, sobre els quals es van jugar els partits”, diu Puyalto. El Barça, que estava entrenat per Fernando Font, va arribar al descans amb un avantatge de set punts (23-16) i va ser capaç de mantenir la renda durant la segona meitat contra una Penya que tenia Pepe Vila com a tècnic.

L’estil de bàsquet que es jugava a Catalunya era diferent del que es practicava a Madrid. “Era una època en què pràcticament no existien les rotacions i els equips feien pocs canvis. Molts acostumaven a jugar tot el partit amb només cinc jugadors. Aquí es buscava un joc més ràpid i físic, mentre que a Madrid s’apostava per un estil més organitzat. Això depenia de qui els ensenyava a jugar. Eren dos mons diferents”, recorda Puyalto.

Els màxims anotadors del Barça van ser Sebastián Navarrete (15 punts), Eduardo Kucharski (14), Juan Ferrando (6), Manolín (7) i Pedro Carreras (4). Els jugadors més destacats del Joventut van ser Andrés Oller (17 punts), Jaume Bassó (16), Marcel·lí Maneja (2), José Gubern (2) i Gras (2). “En aquella època no hi havia control de temps i algunes estratègies servien per controlar la pilota durant tota l’estona”, resumeix l’historiador. Les cròniques de l’època destaquen la massiva presència d’espectadors i que la recaptació de les dues jornades va ser de gairebé 100.000 pessetes.